La Portellada 1884-1984

De la passada estança a la Portellada, gràcies als nostres bons amics de la vila, vam poder conèixer més a fons el projecte local que van iniciar l’Associació Cultural Quintos del 1968, penya Rostoll, fa quasi quinze anys. L’objectiu del mateix era arreplegar fotografies antigues de la població o bé vinculades amb la vila matarranyenca. Els inicis van ser difícils i complicats, als veïns els hi costava deixar antigues fotografies familiars per fer-ne còpies. Per este motiu es va començar a fer exposicions de retrats que motivaven els veïns a buscar per casa les fotos antigues guardades i deixar-les per escanejar per, posteriorment, ser exposades a la població. Les imatges, per ser més valorades, havien de portar la informació complementària: persones, datació, activitat, lloc… i van haver de buscar la gent més gran per fer esta activitat d’identificació. Els coordinadors del projecte en pocs anys van comprovar com les còpies es multiplicaven i les tres exposicions que van aconseguir organitzar n’eren insuficients per mostrar tot el material recuperat. L’any 1984 van concloure com l’últim any de recollida d’imatges que coincidia amb el bicentenari de la independència de la vila de la Freixneda i amb cent anys de fotos a la vila.

Va ser quan els promotors pensaren en publicar un llibre de més de 600 fotografies seleccionades i un CD per encabir la resta de les instantànies, més de 4.300. El projecte es va materialitzar el 2018 amb l’edició del volum ‘La Portellada. Cien años de historia en retratos’, editat per la Fundación Valderrobres Patrimonial Tomás Foz. El pròleg és a càrrec de Juan Villoro, escriptor mexicà amb arraïls a la Portellada, i la introducció bilingüe de Sílvia Mayans, poeta i narradora, resident a la veïna vila d’Arnes. El llibre agrupa les imatges per grans temes: família, oci, treball, vida política, militar i civil, educació, vida religiosa i paisatge.

En realitat, podem concloure, el volum documenta la història gràfica de la vila de cent anys. Desfilada patriòtica el 1939. La celebració en la festa de Sant Antoni a través de les representacions de la vida del sant, durant els anys 1950, 1953 i 1984, on s’hi implicava pràcticament tota la població com es pot veure en les fotografies publicades. En algunes apareixen tots els participants amb la vestimenta i els materials que utilitzaven en l’obra teatral. Una altra celebració important es va produir el 1954 en la festa d’inauguració de la carretera que unia la Portellada i la Freixneda, via de gran necessitat per a la població. En una gran fotografia apareixen tots els veïns i convidats. La Càtedra Ambulant de la Secció Femenina va fer parada i estança a la vila el 1967, com a totes les viles de la comarca, un recull d’imatges en donen testimoni. En una de grup són retratats tots els balladors de jota el dia de la clausura. El bicentenari de la separació de la Portellada de la Freixneda, celebrat el 1984, va constar de diferents actes culturals i festius i es va constituir una comissió que amb l’Ajuntament apareixen en el llibre.

També són importats les tradicions. Les corregudes que es feien a la Revolta: a peu, en burros i en bicicletes. La festa del Pont de la segona pasqua, amb el protagonisme de les colles de jóvens, també està molt retratada. La música devia acompanyar els actes festius. Una de les fotografies més antigues és la que apareix la banda de música molt concorreguda que data de final del segle XIX. La instantània de la rondalla de jota més antiga que recull és més recent: de 1946, però ja el 1920 retraten a la vila un grup nombrós de dansa. Però hi tenim molt més: l’evolució del vestir i dels oficis tradicionals, les agrupacions escolars, els canvis en l’urbanisme i en el paisatge, la religiositat…

«Lo valor d’una fotografia no està només en lo que es veu. De cap manera! Està també en los records que mos provoca veure, impressionada, la figura d’una persona estimada. A voltes, la visió de la imatge mos fa reviure aquells moments compartits en ella. Una imatge és la punta de l’iceberg de la nostra memòria» escriu la prologuista.

Una gran campanya de micromecenatge que van dur a terme els promotors del projecte, va fer possible poder assumir l’alt cost de la publicació destinada, majoritàriament, per a una vila de reduïda població però d’una gran activitat cultural.