‘D’arbres i progressies’ de J. M. Gràcia

// Carles Sancho Meix

M’acaba d’arribar el 8è volum de la col·lecció en català «Lo Trinquet» que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, que enguany compleix 75 anys. Es tracta D’arbres i progressies, un poemari de l’amic Josep Miquel Gràcia Zapater amb qui comparteixo el Consell d’Edició de la col·lecció amb l’Artur Quintana que, a més n’és el director. «Lo Trinquet» és un ambiciós projecte editorial, que s’inicià el 2009 amb Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies a cura d’Artur Quintana i Font, dedicada a editar obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor. En esta mateixa col·lecció Gràcia ja havia publicat el tercer volum en vers Pasqual Andreu, lo Florit, sobre el famós bandoler de la Sorollera que va portar de corcoll les autoritats i la guàrdia civil a finals del segle XIX i principi del XX del nostre territori. El poemari que ara presenta està constituït per dos parts ben diferenciades, en la primera —en dona referència l’encertada portada del volum: la macarota d’un xiprer— ‘és un homenatge a la natura… mitjançant vivències jovenívoles i d’altres més tardanes, adobades amb especulacions metafísiques i amb un to molt proper a la ironia’ —llegim en la contraportada del volum—. En la segona part, l’autor argumenta el motiu dels seus versos, ‘I després de tants arbres i natura en vessaren unes progressies més o menys hermètiques, o potser no, a la vista dels precedents i de l’absurd’. Els poemes que s’inclouen en el llibre van ser escrits per l’escriptor de la Codonyera fa més de quinze anys. Els tenia inèdits i, amb la possibilitat de publicar-los, ara ixen a la llum sense rectificacions posteriors —segons explica el poeta. L’autor, de vocació tardana, compta amb una llarga i reconeguda trajectòria poètica iniciada durant l’últim segle que, a més dels dos títols referenciats anteriorment, ha publicat: Davall d’una olivera (2002), Finestrons i finestretes (2004), Vers a vers a Barcelona (2005) —Premi Guillem Nicolau 2004—, Reflexions i abstraccions, XXXIII poemes (2005), Fets i temps a la Codonyera (2005), Dietari en groc (2008) —Premi Guillem Nicolau 2007— i Si les pedres parlaren / Si las piedras hablaran (2008). Finestrons i finestres és un projecte innovador de l’artista on fusiona amb molta creativitat i sensibilitat la poesia, la fotografia i la fusta vella que va donar lloc a una sorprenent exposició que va itinerar pel territori i complementada amb un llibre que recull l’experiència.