Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Sigrid Schmidt von der Twer, XVI Premi Franja: Cultura i Territori 2022

// Carles Sancho

Sigrid Schmidt von der Twer va nàixer a Wuppertal, ciutat alemanya que pertany a l’estat federal de Rin del Nord-Westfàlia, el 1940 en plena Segona Guerra Mundial. La seua infància va ser molt complicada i difícil a conseqüència del conflicte bèl·lic i la dura postguerra. El 1959 estudià dret i el 1967 magisteri. Va treballar com a mestra a diverses viles de Brisgòvia i des del 1974 fins a la jubilació a Wiesenthal, a Baden del Nord. I va ser ací on, en haver d’ensenyar alumnes turcs, va aprendre la llengua dels deixebles per a poder-los ajudar quan calia, i també comunicar amb els pares d’aquests alumnes. Turquia va ser per ella una nació positivament sorprenent, amb una gent molt acollidora on establí vincles forts i permanents, on va passar llargues temporades per conèixer millor la llengua del seu alumnat i la seua cultura força diferent a l’alemanya. A Berlín va conèixer n’Artur Quintana, estudiant barceloní amb qui es casà el 1961, i el 1966, el matrimoni i els seus dos fills, Guiomar i Marc, conegueren el Baix Aragó i el lloc de la Codonyera, on Quintana va decidir fer la seua tesi doctoral sobre el parlar d’esta vila situada a la frontera aragonesa de la llengua catalana. Aquí hi van fer estada molts estius, compartint-los amb Turquia, per treballar en el seu projecte de recerca i, com que els hi va agradar molt el lloc, es van comprar una casa i, des de la seua jubilació, van deixar Alemanya i van traslladar-se a la Codonyera, on hi tenen fixada la seua residència.

Na Sigrid, a Barcelona, vers el 1995. / Arxiu familiar Quintana

D’entre els diferents treballs de Schmidt podem dir que va traduir al català, amb el seu marit, el poeta turc Orhan Veli (1914-1950) i ha col·laborat amb n’Albert Roig en la traducció a la mateixa llengua de versos de la poetessa curda en llengua turca Bejan Matur. També ha col·laborat amb n’Artur Quintana en diferents estudis i traduccions sobre les llengües i les literatures aragoneses i catalanes a l’Aragó.

És una gran aficionada a la fotografia. Ha col·laborat aportant imatges a la gran obra editorial de 6 volums, editada entre 1995 al 2006, La Codoñera en su historia i, des del 2007, apareixen les seues fotos en les pàgines de la revista en català Temps de Franja, que enguany compleix 23 anys, on Quintana publica articles regularment i que complementa Schmidt amb excel·lent material gràfic i reportatges de treballs de camp, d’actes en favor de la nostra llengua, trobades culturals, assemblees i juntes d’ASCUMA, entitat en què el seu marit és president d’honor. Acompanya al seu company a tot arreu amb la màquina de retratar a punt per donar testimoni gràfic del seu activisme cultural compartit. I també col·lecciona imatges dels seus paisatges preferits i de les viles del Mesquí, Matarranya i Baix Aragó.

Imatge clàsica de na Sigrid en qualsevol esdeveniment, en aquest cas a la Gala de l’IEBC de 2022. / Carles Terès

Ara mateix Schmidt i Quintana tenen en premsa un volum sobre la història de les seues respectives famílies: Estampes de família (dels 1789 ençà), que es publicarà en la col·lecció «Lo Trinquet», d’on Quintana n’és el director, editada per l’Instituto de Estudios Turolenses. El matrimoni, el passat mes de març, va donar a l’Ajuntament d’Alcanyís la seua nodrida biblioteca particular i l’arxiu fotogràfic i visual amb milers d’instantànies de la col·lecció Schmidt, donació que es farà efectiva després de la mort dels seus propietaris.

Per tot el descrit anteriorment des d’Iniciativa Cultural de la Franja pensem que na Sigrid Schmidt és una persona que ha fet mèrits suficients per a l’atorgament del nostre XVI Premi Franja: Cultura i Territori 2022. Com a premiada rebrà una escultura de l’artista freixnedí José Manuel Aragonés que representa la silueta de la Franja, de mans d’ASCUMA —una de les associacions que formen l’ICF—, en data que s’anunciarà pròximament.

Opinions sobre els mèrits de na Sigrid Schmidt per a la concessió del Premi Franja:

«Calladament ha trescat i ha fotografiat tots els camins, viles i persones activistes per la llengua de tota la Franja.» José Miguel Gràcia.

«[Ha estat] D’una manera callada, fent fotos i ajudant sempre el seu marit en totes les tasques de la Franja.» Joaquim Montclús.

«Havent fet tot això sense ser parlant nativa, això mostra una gran sensibilitat per la cultura.» Pepa Nogués.

Sempre atenta. En aquesta imatge del 13 d’agost d’enguany, davant l’ermita de Sant Bernat de Claravall a Torredarques. / Carles Terès

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: