Els acords del pacte de govern aragonès i la llengua catalana

// Carles Sancho Meix

Les passades eleccions autonòmiques del 28 de maig a l’Aragó ha donat com a resultat un govern del PP, Vox i PAR que ha comportat un canvi radical en la política lingüística de l’anterior executiu, que per cert també hi estava el PAR. En l’actual acord de govern signat pel PP i Vox parlen de la Revisión del texto de la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón con objetivo de prevenir cuantas interpretaciones interesadas perviertan su verdadero espíritu de respeto hacia la libertad de los habitantes. El PP i Vox no saben les llengües que tenim, ni les modalitats lingüístiques que han de protegir i promocionar. Res hi diuen com serà eixa revisió de la llei del 2013. Tot ben ambigu perquè no tenen idea com tractar el tema perquè el desconeixen. Respecte al pacte d’investidura signat pel PP i el PAR estableix la Promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón sin interferencias de otra lengua. El modelo propio aragonés debe defenderse frente a la imposición del catalán reconociendo la especialidad de los profesores de aragonés. Aquí ixen novament les llengües i les modalitats lingüístiques sense establir quines són. Res de nou en l’aportació del PAR. Cita ‘el model propi aragonès’ sense explicar en què consisteix. Més ambigüitat.

Amb l’acord del PP amb Vox el que queda molt evident és l’aversió cap a Catalunya i el català: Velaremos por la historia y la cultura aragonesa, partes indisolubles de la historia y la cultura española, frente a las mentiras y manipulaciones interesadas del nacionalismo catalán excluyente y expansionista. Penalitzen les institucions i entitats que defensen la llengua pròpia de les nostres comarques de parla catalana: Supresión de la Dirección General de Política Lingüística y traslado de funciones a la Dirección General de Cultura y Patrimonio i Eliminar las ayudas a entidades sin ánimo de lucro en materia de política lingüística concedidas por el Gobierno autonómico saliente. No especifiquen si estes restriccions de l’actual govern també arribaran a les entitats que promocionen la llengua aragonesa. En el pacte PP i PAR també es veu clarament l’anticatalanisme: El modelo propio aragonés debe defenderse frente a la imposición del catalán. Tenen ben present que la catalanofòbia dona vots a l’Aragó. Una qüestió de difícil interpretació és quan es parla del reconociendo la especialidad de los profesores de aragonés. L’aragonès, és el que molts dels seus militants anomenen despectivament ‘fabla’? O bé tot allò que no és castellà i tornem a fer el ridícul amb la denominació de LAPAO i LAPAPYP del 2013, per l’ocurrència del govern PP-PAR?. Clar que per embolicar la troca en els documents signats el nou govern de dretes parlen de les modalitats lingüístiques que en poden ser múltiples i diverses: aragonès oriental, xapurreau, fragatí, lliterà, maellà, calaceità, patués, chistabino, cheso, serrablés… Quant més fragmentades les llengües més febles i més fàcil de manipular-les.

El que si tenen unanimitat el PP i Vox és en la defensa de la unitat d’Espanya, la igualtat dels espanyols i la riquesa i diversitat cultural. Algú es pot arribar a creure que ells pensen promocionar la diversitat cultural dels diferents territoris de l’Estat Espanyol? A qui pretenen enganyar?

El govern aragonès que pensava que amb l’executiu del PP presidit per Feijóo en el poder tindrien una legislatura plàcida i tranquil·la, ara se’ls hi ha complicat el camí. Perquè si en el Parlament Espanyol es poden parlar les diferents llengües estatals i en el Parlament Europeu es volen introduir de manera gradual, com actuarà l’executiu a les Corts Aragoneses? S’anirà en contra d’una política progressista consensuada per una majoria de partits nacionalistes i d’esquerres? Els diputats de dreta podran aturar el cop en un primer moment però a llarg termini s’acabarà imposant el dret dels nostres representants polítics a expressar-se en la seua llengua pròpia a les Corts Aragoneses.

Abans l’executiu haurà d’estudiar en profunditat el tema de la diversitat lingüística en el nostre territori, establir quantes llengües es parlen i veure quines són les diferències entre llengua i modalitats lingüístiques i determinar el seu número. Alguns lingüistes i investigadors fa molts anys que fan recerca, s’han publicat molts treballs respecte al tema i no és gaire difícil treure’n conclusions per no fer altra volta el ridícul.