Tribuna
La llengua de les jornades culturals del Matarranya
Escrit per Artur Quintana a 18 de novembre de 2017
//Artur Quintana i Font Del 18 de novembre al 10 de desembre la Comarca del Matarranya celebra les XIV Jornadas Culturales, les IV Jornadas de Patrimonio Cultural i les VIII Mostra de teatre popular ‘Aficiona’t’.
Publicat a Tribuna
Primavera d’hivern
Escrit per Redacció a 14 d'octubre de 2017
//Pepe Llopis Al final, la ‘primavera catalana’, que ha durat tants anys, ha resultat ser una primavera d’hivern, una tardor que presagia un hivern llòbrec de repressió i retallada de competències i llibertats. I no solament per als catalans, açò rai, sinó per a la resta d’espanyols que havíem pensat que este país nostre, este
Manifest del PSOE Matarranya pel diàleg i la democràcia a Catalunya i Espanya
Escrit per Redacció a 12 d'octubre de 2017
//PSOE-Matarranya Els pobles del Matarranya, per la seva situació de confluència, porten més de 800 anys compartint cultura, tradicions, llengua i relacions socials i comercials amb els nostres germans catalans i valencians.
Catalunya i un manifest franjolí
Escrit per Juli Micolau a 5 d'octubre de 2017
//Juli Micolau Primer de tot, per dignitat, per la meua llibertat individual, m’hagués agradat adherir-me al Manifest de “personalitats” de la Franja en suport al referèndum que vaig veure publicat al Vilaweb el divendres 29 de setembre.
Publicat a Tribuna
Periodisme activista: la Franja com a arma de destrucció massiva
Escrit per Natxo Sorolla a 7 d'agost de 2017
//Natxo Sorolla Hi ha una bona colla de periodistes que informen de la Franja des de la proximitat, entenent la complexitat del tema, sense partir de posicions polítiques predefinides, i sobretot, mantenint-se informats sempre sobre el tema. N’hi ha una altra bona colla que des de Saragossa, Madrid o Barcelona fan servir la Franja com
Les ciutats, irradiadores d’identitat
Escrit per Joaquim Torrent a 3 d'abril de 2017
// Joaquim Torrent Tota cultura ha de tindre un centre d’irradiació; mireu què els passa a Occitània, sense focus potents d’irradiació cultural urbana –les ciutats estan francesitzades–; en part, malauradament, és el que passa al País Valencià amb el seu “cap i casal”.