Diccionari per a poca-soltes

Pa*

Escrit per Ramon Sistac a 28 de gener de 2021

// Ramon Sistac “Lo pa que no era blanc / deien que era massa negre”. Els versos de la versió antiga de la cançó Els segadors, avui himne nacional de Catalunya, ens recorden el paper que el pa ha tingut com a element nuclear de l’alimentació en les cultures mediterrànies i, per extensió, europees (una

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Bes*

Escrit per Ramon Sistac a 14 de maig de 2020

// Ramon Sistac Bes, beset, besada, estima, petó, potó, potxó. Gairebé totes les llengües romàniques tenen formes parentes del català “bes” que, tanmateix, té la forta competència de “petó”. El bes és l’expressió universal de l’afecte entre els humans i també, diuen els que hi entenen, entre altres primats.

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a ,

Cova*

Escrit per Ramon Sistac a 20 de febrer de 2020

// Ramon Sistac Tots sabem què és una cova (del llatí COVA), perquè n’hi ha pertot, almenys allà on hi ha roca o hi ha muntanya. Sorprèn, però, que tot i ser un accident natural tan freqüent a casa nostra, no ha donat gaire resultat en la nostra toponímia major. Que jo conega, només hi

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Atzur*

Escrit per Ramon Sistac a 21 de novembre de 2019

// Ramon Sistac Els romans no devien ser tots daltònics, però algun problema devien tindre amb el color blau, perquè la paraula que usaven per a designar-lo (caeruleus, ‘ceruli’, del color del cel’) no ha arribat als nostres dies com a forma popular i ha desaparegut de totes les llengües romàniques. En el seu lloc,

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Alba*

Escrit per Ramon Sistac a 1 de novembre de 2019

// Ramon Sistac Així com el poeta deia que “hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure”, també el lingüista podria dir que “hi ha paraules que són boniques perquè fan de bon dir”. Una d’estes podria ser alba (sovint pronunciada auba). Ens ve directament i sense més del llatí alba, i

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Taràntula

Escrit per Ramon Sistac a 26 de setembre de 2019

// Ramon Sistac De l’italià meridional tarantula (tarantola en italià, sempre pronunciat com a esdrúixola). És a dir, ‘de Tàrent’ (Taranto, també esdrúixola, Tarento en castellà), ciutat de la Puglia i golf que queda emmarcat entre la “punta” i el “taló” de la bota italiana. Pareix que el nom li ve donat per la presència

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Flamenc*

Escrit per Ramon Sistac a 6 d'agost de 2019

// Ramon Sistac bàsicament, perquè és extraordinàriament polisèmica; és a dir, que té un tarter de significats que, encara que potser tenen alguna relació entre ells, són molt diferents. De fet, ni tan sols tenim gaire clar si, des del punt de vista del seu origen, és una paraula o en són dues de diferents.

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

Paraula

Escrit per Ramon Sistac a 27 de desembre de 2018

// Ramon Sistac In principio erat Verbum (Έη αρχή ήν ο Λογός, ‘al començament existia la Paraula’). “Paraula”, tanmateix, no ve pas del llatí VERBUM, sinó de PARABOLA. Paraula de Déu. Paraula d’honor. Paraula d’escolta (de ‘boy scout’). Paraula d’amic. T’agafo per la paraula. És un home/dona de paraula. Ni una paraula de més! Dir

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a