// Ramon Sistac

Confesso que he triat la paraula amb el procediment més atzarós possible. Podria haver escollit de la mateixa manera “escolapi”, o “estuari” , però això —els camins del subconscient són inescrutables— és el primer que m’ha vingut al cap.

// Ramon Sistac

“Sensació produïda per la pèrdua de calor”. Una paraula que, des del punt de vista dialectal, no dona gaire joc. A penes en el timbre de la vocal: tancada en català occidental i en alguerès, oberta en català central i generalment neutra en els parlars baleàrics. I també en el gènere: fred, com a substantiu, és masculí, però més o menys de Girona cap al nord és femení (la fred, quina fred que fa!). Del llatí FRIGIDU, en les llengües romàniques tampoc no presenta variacions espectaculars: castellà, galaicoportuguès, asturià i aragonès frío (amb petites diferències fonètiques i ortogràfiques), francès froid, francoprovençal fret, sard frittu, italià freddo (i cors friddi), retoromànic frêt, romanès frig. L’occità fred o freg té una variant sorprenent en aranès, provocada per la pèrdua gascona de la F- inicial: hered o heired.

// Ramon Sistac

El capvespre és l’horabaixa
i jo m’adormo escrivint
si morís vull que la caixa
no tingui un color distint
del capvespre o l’horabaixa

Penúltima estrofa de la magnífica “Cançó de l’atzar” de Francesc Pi de la Serra. Em va com anell al dit per a introduir un dubte: el capvespre és realment l’horabaixa?

//Ramon Sistac

Totes tres paraules estan relacionades etimològicament: porra, porro i porró, juntament amb alguns derivats com porrassa, porrell, porrina o porradell (en general noms de plantes). Pareix que tot plegat ve del llatí PŎRRUM, ‘all porro’, per bé que Coromines, obsessionat sempre a trobar l’origen llunyà de les paraules, no hi està d’acord en el cas de porra (i realment fa pensar que es pronuncie pertot amb o tancada, i que en castellà siga porra i no pas *puerra).