Gran Recapte 2018
Tel·lúric, oli & vi & ametlles ecològics

Posts Tagged ‘Diccionari per a poca-soltes’

Atzur*

// Ramon Sistac

Els romans no devien ser tots daltònics, però algun problema devien tindre amb el color blau, perquè la paraula que usaven per a designar-lo (caeruleus, ‘ceruli’, del color del cel’) no ha arribat als nostres dies com a forma popular i ha desaparegut de totes les llengües romàniques. En el seu lloc, unes han optat per un germanisme (blau en català i occità, bleu en francès…), altres per un arabisme originat en el persa (castellà i galaicoportuguès azul).

llegir més Sense Comentaris

Alba*

// Ramon Sistac

Així com el poeta deia que “hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure”, també el lingüista podria dir que “hi ha paraules que són boniques perquè fan de bon dir”. Una d’estes podria ser alba (sovint pronunciada auba). Ens ve directament i sense més del llatí alba, i el seu camp derivatiu no és gaire gran (les albades que es canten o cantaven de matinada, l’albor que és la llum de l’alba) i en tot cas és compartit amb el seu parent proper, l’adjectiu albus, alba ‘blanc’. Així un àlber (o aubi), és un ‘xop blanc’, i Queralbs i Rialb volen dir, respectivament, ‘pedres blanques’ i ‘riu blanc’.

llegir més Sense Comentaris

Taràntula

// Ramon Sistac

De l’italià meridional tarantula (tarantola en italià, sempre pronunciat com a esdrúixola). És a dir, ‘de Tàrent’ (Taranto, també esdrúixola, Tarento en castellà), ciutat de la Puglia i golf que queda emmarcat entre la “punta” i el “taló” de la bota italiana. Pareix que el nom li ve donat per la presència freqüent que té eixa simpàtica aranya per les terres del sud d’Itàlia i pels aspectes culturals que se n’ha derivat. Malgrat les meues conviccions conservacionistes, no puc dir que siga un gran admirador de les aranyes, i no puc negar d’haver-ne esxafarnat alguna d’una espartenyada, fet del qual no em sento particularment orgullós.

llegir més Sense Comentaris

Flamenc*

// Ramon Sistac

bàsicament, perquè és extraordinàriament polisèmica; és a dir, que té un tarter de significats que, encara que potser tenen alguna relació entre ells, són molt diferents. De fet, ni tan sols tenim gaire clar si, des del punt de vista del seu origen, és una paraula o en són dues de diferents. En principi, flamenc, com flamejant, volia dir ‘en flames’, ‘com les flames’ o més aviat ‘del color de les flames’. Segurament prové del neerlandès flaming, paraula que, a la seua vegada, podria estar formada sobre el llatí flamma, però no necessàriament perquè, si flamenc ve de Flandes, Flandes en flamenc (és a dir, en neerlandès) és Vlaanderen (i flamenc vlaams). Quin embolic, oi?

llegir més 1 Comentaris

Paraula

// Ramon Sistac

In principio erat Verbum (Έη αρχή ήν ο Λογός, ‘al començament existia la Paraula’). “Paraula”, tanmateix, no ve pas del llatí VERBUM, sinó de PARABOLA. Paraula de Déu. Paraula d’honor. Paraula d’escolta (de ‘boy scout’). Paraula d’amic. T’agafo per la paraula. És un home/dona de paraula. Ni una paraula de més! Dir la darrera paraula.

llegir més Sense Comentaris

Barranc*

// Ramon Sistac

És una paraula fonèticament i semànticament brutal: “Excavació de vessants abruptes que fan les aigües de la pluja, d’un riu, d’una riera o d’un torrent en la terra. Torrent entre roques i timbes”. De fet, la definició canònica no deixa gaire clara la diferència amb torrent: “Corrent impetuós d’aigua, especialment el que es forma sobtosament per una forta ploguda. Barranc, pendís, etc., per on davalla atorrentada l’aigua de la pluja, sovint completament eixut o amb molt poca aigua”.

llegir més Sense Comentaris

Fred*

// Ramon Sistac

“Sensació produïda per la pèrdua de calor”. Una paraula que, des del punt de vista dialectal, no dona gaire joc. A penes en el timbre de la vocal: tancada en català occidental i en alguerès, oberta en català central i generalment neutra en els parlars baleàrics. I també en el gènere: fred, com a substantiu, és masculí, però més o menys de Girona cap al nord és femení (la fred, quina fred que fa!). Del llatí FRIGIDU, en les llengües romàniques tampoc no presenta variacions espectaculars: castellà, galaicoportuguès, asturià i aragonès frío (amb petites diferències fonètiques i ortogràfiques), francès froid, francoprovençal fret, sard frittu, italià freddo (i cors friddi), retoromànic frêt, romanès frig. L’occità fred o freg té una variant sorprenent en aranès, provocada per la pèrdua gascona de la F- inicial: hered o heired.

llegir més 2 Comentaris

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: