
Temps*
// Ramon Sistac
Temps (a bona part de la Ribagorça tèms, amb è oberta), de llatí TĔMPUS. Tempus fugit. Tempus dolorem lenit. El temps de Mariacastanya (més o menys per allà l’any de la picassor). Donar temps al temps. Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa. El temps tot ho muda. Perdre el temps. Temps era temps… Aquell temps, de la palla, en feien fem i, del fem, en feien palla. Un temps en porta un altre. A mal temps bona cara. Time is gold.
Fa vint anys que fa vint anys que tinc vint anys (i dos de propina), i el temps s’escola inexorablement. Puc dir que he envellit amb la revista. Vaig començar a escriure-hi al primer número, quan tot just eixia de la joventut, i m’hi trobo ara ben bé començant a entrar a la vellesa (post iucundam iuventutem, ante molestam senectutem…). Bàsicament li he estat fidel: tan sols un parell de cops el meu article no hi va arribar a temps. I, l’any 2016, la separació, per un desacord (ara en diuen “desencontre”). Però es coneix que estic fet per a la vida en parella i, uns mesos després, vaig tornar amb el paquet de tabac —i això que no fumo— i una secció nova, aquesta.
Per a la revista no passen els anys i es manté fresca com una rosa, com el primer dia. Però molt em temo que és perquè el motiu que ens va portar a fer-la (oi, enyorat Galan?) es manté impertèrrit, dur com una roca. En la percepció col·lectiva, el català a l’Aragó continua entrant-hi “amb calçador”. Això si no és directament un objectiu a abatre. I nosaltres, per a molts, no som altra cosa que quintacolumnistes. Però també és cert que a casa nostra, a la Franja, hi ha un canvi generacional important. La cultura, l’escola, el nivell de formació i d’informació hi han contribuït. Vull creure que també nosaltres hi hem col·laborat. I és en aquest convenciment que perseverarem. Per això és bo que celebrem el nostre 20è aniversari. Ens ho mereixem. Moltes felicitats a tothom i per molts anys.
*Publicat a Temps de Franja n. 147, novembre 2020
Tags: Diccionari per a poca-soltes
Trackback from your site.