Diccionari per a poca-soltes
Xenofòbia*
Escrit per Ramon Sistac a 13 de juliol de 2021
// Ramon Sistac Mot compost d’origen grec, format per un prefix (xeno-, de ξένος, ‘estranger’), i un sufix (-fòbia, de φοβία, ‘aversió’). La paraula és prou lletja, en la forma i en el contingut. Convindrem que la xenofòbia és un dels vicis més abjectes de les societats, només superada pel racisme, que no deixa de
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Temps*
Escrit per Ramon Sistac a 12 de març de 2021
// Ramon Sistac Temps (a bona part de la Ribagorça tèms, amb è oberta), de llatí TĔMPUS. Tempus fugit. Tempus dolorem lenit. El temps de Mariacastanya (més o menys per allà l’any de la picassor). Donar temps al temps. Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa. El temps tot ho
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Pa*
Escrit per Ramon Sistac a 28 de gener de 2021
// Ramon Sistac “Lo pa que no era blanc / deien que era massa negre”. Els versos de la versió antiga de la cançó Els segadors, avui himne nacional de Catalunya, ens recorden el paper que el pa ha tingut com a element nuclear de l’alimentació en les cultures mediterrànies i, per extensió, europees (una
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Bes*
Escrit per Ramon Sistac a 14 de maig de 2020
// Ramon Sistac Bes, beset, besada, estima, petó, potó, potxó. Gairebé totes les llengües romàniques tenen formes parentes del català “bes” que, tanmateix, té la forta competència de “petó”. El bes és l’expressió universal de l’afecte entre els humans i també, diuen els que hi entenen, entre altres primats.
Publicat a Columnes,Diccionari per a poca-soltes
Cova*
Escrit per Ramon Sistac a 20 de febrer de 2020
// Ramon Sistac Tots sabem què és una cova (del llatí COVA), perquè n’hi ha pertot, almenys allà on hi ha roca o hi ha muntanya. Sorprèn, però, que tot i ser un accident natural tan freqüent a casa nostra, no ha donat gaire resultat en la nostra toponímia major. Que jo conega, només hi
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Atzur*
Escrit per Ramon Sistac a 21 de novembre de 2019
// Ramon Sistac Els romans no devien ser tots daltònics, però algun problema devien tindre amb el color blau, perquè la paraula que usaven per a designar-lo (caeruleus, ‘ceruli’, del color del cel’) no ha arribat als nostres dies com a forma popular i ha desaparegut de totes les llengües romàniques. En el seu lloc,
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Alba*
Escrit per Ramon Sistac a 1 de novembre de 2019
// Ramon Sistac Així com el poeta deia que “hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure”, també el lingüista podria dir que “hi ha paraules que són boniques perquè fan de bon dir”. Una d’estes podria ser alba (sovint pronunciada auba). Ens ve directament i sense més del llatí alba, i
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Taràntula
Escrit per Ramon Sistac a 26 de setembre de 2019
// Ramon Sistac De l’italià meridional tarantula (tarantola en italià, sempre pronunciat com a esdrúixola). És a dir, ‘de Tàrent’ (Taranto, també esdrúixola, Tarento en castellà), ciutat de la Puglia i golf que queda emmarcat entre la “punta” i el “taló” de la bota italiana. Pareix que el nom li ve donat per la presència
Publicat a Diccionari per a poca-soltes