Columnes
… i ens queda tant per fer!*
// Francesc Ricart
// Francesc Ricart Sentiments enfrontats: els vint anys de Temps de Franja em provoquen sentiments contradictoris. Per allò de mirar enrere i veure’n la portada, els «objectius» del primer editorial, els col·laboradors i els temes del primer número i constatar que, en aquest temps, la llengua catalana a la Franja no ha reeixit com segur
LLEGIR-NE MÉS
Melancolia*
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars Feia nou anys que ja caminava Temps de Franja quan vaig començar a col·laborar amb la columna Dones, concretament parlava sobre Marta Mata (TdF 83, febrer 2009). El director de la revista era en Màrio Sasot. La darrera dona de la columna va ser la cantant algeriana Souad Massi (TdF 29, setembre-octubre
LLEGIR-NE MÉS
Enllà d’una xifra*
// Vicent Pallarés
// Vicent Pallarés Pascual 20 anys no és sols una xifra. És la constància de l’activitat i la continuïtat d’un projecte en el temps. En aquest cas, les dues dècades de Temps de Franja són el testimoni del camí que ha recorregut la publicació, una combinació de continguts referents a política, cultura i societat relacionats
LLEGIR-NE MÉS
De rius, papereres i aniversaris*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Deia un company de lluites, que ens va deixar massa aviat i massa precipitadament, que “és més fàcil denunciar l’extinció de les balenes o dels grans felins africans, que denunciar la destrucció del riu del teu poble”. I quanta raó tenia!. Perquè sí que són necessàries les grans lluites, però podem eixir,
LLEGIR-NE MÉS
Temps*
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac Temps (a bona part de la Ribagorça tèms, amb è oberta), de llatí TĔMPUS. Tempus fugit. Tempus dolorem lenit. El temps de Mariacastanya (més o menys per allà l’any de la picassor). Donar temps al temps. Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa. El temps tot ho
LLEGIR-NE MÉS
Un traguinyol de vi pa tot lo camí*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Sic un d’eixos baixmatarranyencs de família llauradora que, per haver naixcut al setembre, solie passar part del seu dia doblat tallant entre vinyes, carrejant cabassos plens i si li tocave bufar alguna cosa aquelles hores no eren candeletes: o ere alguna vespa llaminera pel most, o algun dels dits pessigat per l’estirora.
LLEGIR-NE MÉS
Manipular i plagiar a cavall de gegants*
// Natxo Sorolla
// Natxo Sorolla Diuen que el saber no ocupe espai. Però en realitat, n’ocupe, i molt. Lo coneixement s’acumule. I les vacunes efectives per a un virus nou s’inventen pel coneixement acumulat que ja tenim. Perquè una vacuna és només un granet d’arena al munt de granets aportats per molts científics. Newton va popularitzar allò
LLEGIR-NE MÉS
Canvi de paradigma
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Au, pos ja està, ja he aconseguit lo meu somni d’incloure la paraula paradigma al títol d’una columna. Ja si aconsegueixo ficar “implementar”, “paradigmàtic” o “resilència” me donen lo Nobel de bufat-repel·lent-intel·lectual i juro que me retiro com a columnista, perquè ja no podré aspirar a honor més gran a eixa vida
LLEGIR-NE MÉS