Columnes
Teulades negres*
// José Miguel Gracia
// José Miguel Gràcia Ha començat la carrera —molt lenta, però— d’abandonament dels combustibles fòssils, si més no la conscienciació col·lectiva va en augment. Ara per ara, dues formes de generar energia elèctrica renovable són les més factibles: la fotovoltaica i l’eòlica. No oblidem pas la hidràulica, la geotèrmica i la biomassa, tot i que
LLEGIR-NE MÉS
Mesquí insòlit (Festes d’estiu)*
// Redacció
// Tomàs Bosque En çagueries dels anys seixanta, al juliol, la gent del territori, encara solia parlar de la collida del gra, de si ja es veien forasters per les carreres, si els de Calanda, com sempre, desfeien les tronades per salvar els seus préssecs…, i al ratet ja els venien al cap les festes
LLEGIR-NE MÉS
De colpistes, nazis i xarlatans*
// Antoni Bengochea
// Antoni Bengochea La RAE defineix cop d’estat com l’acció violenta per la que un grup s’apodera o intenta apoderar-se del poder d’un estat. Als líders de l’anomenat “procés” català se’ls acusa contínuament de colpistes. Aquest adjectiu se’ls aplica tan sovint que tota la dreta espanyola (incloent també el que ells en diuen “centre”) afirma
LLEGIR-NE MÉS
Ha mort l’escriptor i investigador José Antonio Carrégalo Sancho*
// Artur Quintana
// Artur Quintana Nascut l’any 1951 a Mont-roig acabava de fer 70 anys. Fill de mare mont-rogina i pare guàrdia civil, el castellà fou la llengua de casa i el català la del carrer. Visqué a Mont-roig fins que passà, molt jove, a treballar de funcionari judicial, primer a Girona, més tard a Valls i
LLEGIR-NE MÉS
La criatura ja té un any*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Ara que ja fa un any que es va decretar l’inici oficial de la pandèmia i ens van tancar a casa per a que poguéssim consumir paper higiènic, com si Sangonereta (referència de jaio) hagués sobreviscut a l’empatx de botifarra, i elaborar pans, dolços i, també, pa que poguéssim eixir al balcó
LLEGIR-NE MÉS
El discurs dels polítics*
// Redacció
// Marina d’Algars Hi ha dies que venen ensopegats i sents l’artrosi com un dimoni que et punxa amb la forca als dits. Com avui. Així és que escriuré com els intel·lectuals de manual. Parlaré sobre el Discurs (amb majúscula). Això, em condueix al cànon de la Retòrica clàssica que Aristòtil, Isòcrates, Quintilià, i d’altres
LLEGIR-NE MÉS
Profe*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac La delegada assenyale el relotge «falten sols 5 minuts: encara no ens has passat el termòmetre i hem de desinfectar totes les taules perquè canviem d’aula». Intento veure que així és a través del baf dels vidres que tinc entre la mascareta i eixa diadema-micro unida per cable a l’altaveu que em
LLEGIR-NE MÉS
Primavera rondadora*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Arribo a l’extrem de la foia, a la punta del tossal, m’assento damunt d’una roqueta imitant l’escultura d’aquell pensador rural que tenim a la vila. Miro aquella part del terme: la primavera rondadora ja no vol tardar i va prenyant los bancals vestint-los de colors blancs pels secans, morats pels regadius. Lo
LLEGIR-NE MÉS