Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Ha mort l’escriptor i investigador José Antonio Carrégalo Sancho*

// Artur Quintana

Nascut l’any 1951 a Mont-roig acabava de fer 70 anys. Fill de mare mont-rogina i pare guàrdia civil, el castellà fou la llengua de casa i el català la del carrer. Visqué a Mont-roig fins que passà, molt jove, a treballar de funcionari judicial, primer a Girona, més tard a Valls i finalment a Montblanc, si bé ha seguit vivint a Valls fins al final. Mantenia casa a Mont-roig, i sempre que podia hi passava les vacances. El seu interès per la llengua catalana se li despertà ja de molt jovenet, recollint paraules i materials de literatura popular del seu entorn, i ho feia amb ideologia xapurriadista amb tot l’antiaragonesisme i anticatalanisme que comporta, fins que el 1985, als 35 anys, recuperà la seua dignitat aragonesa, com declarava en una entrevista a Temps de Franja del març de 2009: La meua descoberta del català com a llengua de cultura va ser gràcies a què un advocat amic de Valls […] em va passar un número de la revista Desperta, ferro! amb una poesia d’en Desideri Lombarte, A la conquesta de la Roca. Em va impressionar fortament. Escriure una cosa tan meravellosa en aquell xapurriau! Va ser decisiu. I a partir d’aleshores s’incorporà a la incipient Renaixença de la llengua catalana a l’Aragó. Col·laborà al primer gran recull de literatura popular matarranyenca Lo Molinar (1994-1995) enquestant sobretot a Mont-roig i altres viles properes. El 2007 publicà El patrimoni immaterial estudi quasi exhaustiu de la literatura oral mont-rogina, i el 2003 havia coordinat El hàbitat disperso, estudi aprofundit dels masos mont-rogins, que li tocà de traduir al castellà. De creació literària tragué dos volums de narrativa: Espurnes (2002) i A soca d’orella (2003). Ara cal que les associacions i les institucions tinguin cura del seu important llegat: tenia acabada la toponímia mont-rogina i molta narrativa i treballs d’investigació desperdigolada per les nombroses revistes on col·laborava, també d’inèdits, amb un gran epistolari, veritable crònica de la Renaixença franjatina. No l’hem de plorar: l’hem de fer viure pels seus textos.

 


*Publicat a Diario de Teruel, 3 de juliol de 2021

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: