Columnes
Xenofòbia*
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac Mot compost d’origen grec, format per un prefix (xeno-, de ξένος, ‘estranger’), i un sufix (-fòbia, de φοβία, ‘aversió’). La paraula és prou lletja, en la forma i en el contingut. Convindrem que la xenofòbia és un dels vicis més abjectes de les societats, només superada pel racisme, que no deixa de
LLEGIR-NE MÉS
Any 2020, de la COVID19*
// Francesc Ricart
// Francesc Ricart Un any difícil, un malany. Tot i l’alegria de la celebració dels Vint anys de Temps de Franja, vivim uns temps ben estranys, marcats per la pandèmia que ha anul·lat tantes coses i ens ha immergit en una crisi econòmica i social terribles de dimensions encara per quantificar. Parlant d’aniversaris, fa no
LLEGIR-NE MÉS
Ma iaia*
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars Recordo que quan era petita acompanyava ma iaia a collir cireres, a buscar caragols per la síquia o pels bancals, també herbes entre les pedres del riu per condimentar les olives. Una cosa que m’emocionava especialment era aquell espectacle quan ella matava una gallina, la desplomava, la trossejava i fregia la sang
LLEGIR-NE MÉS
Crist s’ha aturat a Èboli: llops i menairons*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià En el transcurs d’una atenta i detallada lectura de la versió catalana de l’excel·lent peça de literatura memorialística Crist s’ha aturat a Èboli (1945) —obra del pintor i escriptor italià Carlo Levi— que publicà el 1964 l’historiador i periodista mequinensà Edmon Vallès, amb la pretesa intenció de detectar l’ús de mots i
LLEGIR-NE MÉS
Som del segle passat
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars Avui m’ha trucat la meua amiga Maria. Ho fa sempre que està molt cabrejada; diu que jo l’escolto sense jutjar-la. I es calma. Serà perquè avui és dimarts i tretze que no m’ix una de dreta, em diu. Mira que m’ha passat. Matino, em prenc un cafè carregadet i deliciós per tal
LLEGIR-NE MÉS
Aragonès, llengua, estat (i Losantos)*
// Natxo Sorolla
// Natxo Sorolla Diu Losantos que «un dialecto grotesco al que llaman aragonés, de dos valles pirenaicos, se va a enseñar donde ya no se enseña ni inglés», i que «el chapurriau es un dialecto vágamente emparentado con el valenciano, ni siquiera con el catalán». Però no tos fixeu en l’elefant a l’habitació. Fixeu-tos que
LLEGIR-NE MÉS
Què pati ni pati!*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Visc a un poble agon los records no es troben als patis. De fet los records es troben amagats sota una pàtina de por heretada, deguda a la terrible repressió franquista. Però no és de franquisme ni de pors de lo que vull parlar. De fet vull parlar de poesia. Perquè visc
LLEGIR-NE MÉS
Arbres de vida i mort*
// Carles Terès
// Carles Terès Entre el cel i jo, hi ha el roure gros. Vora d’ell una alzina, una carrasqueta poc més alta que un arbust. L’un i l’altra tenen, si fa no fa, la mateixa edat. De fet, lo roure el va tallar mon iaio Ramon fa més de seixanta anys, i aquest és l’esqueix
LLEGIR-NE MÉS