Any 2020, de la COVID19*
// Francesc Ricart
Un any difícil, un malany. Tot i l’alegria de la celebració dels Vint anys de Temps de Franja, vivim uns temps ben estranys, marcats per la pandèmia que ha anul·lat tantes coses i ens ha immergit en una crisi econòmica i social terribles de dimensions encara per quantificar. Parlant d’aniversaris, fa no gaire també hem recordat els vint anys de l’assassinat d’Ernest Lluch, un fet del tot incomprensible que ens commogué i sotraguejà. Servidor, que no he estat un seguidor fervent de la trajectòria política de l’admirat professor, he tingut present la seua decidida intervenció per a «l’establiment d’aquestes relacions de col·laboració en serveis bàsics entre Aragó i Catalunya». Això escrivia el ministre de Sanitat a l’article Fraga-Lleida, al setmanari El Món la setmana del 28 de gener de 1986, poc abans de la publicació de la Llei General de la Sanitat, la llei bàsica que ha marcat, diuen, una sanitat pública molt ben valorada; i en què també es transferien competències a les autonomies.
Aquest any que vivim tan perillosament i que encara s’ha d’allargar, a més dels costos personals i vitals, la societat ha viscut amb astorament moltes contradiccions de governs (de l’Estat i autonòmics) i, per exemple, a les gents del Baix Cinca afectades pel coronavirus, sovint els ha suposat penes afegides quan, d’acord amb el «factor autonòmic», no han estat assistits a Lleida, el lloc natural «de tota la vida», i han hagut de fer quilòmetres de propina a Saragossa o Barbastre perquè és «on els toca».
Sóc conscient que puc caure en una demagògia fàcil, però no em puc estar de tornar a pensar en el cúmul de desavantatges que ens «cauen a sobre» per la condició fronterera. D’ací el clam perquè les nostres comarques es beneficiïn d’una discriminació positiva també en l’àmbit sanitari; i dic també perquè és allò que demanem des de fa tant de temps en referència a la llengua catalana. La pandèmia, doncs, hauria de ser una altre motiu de reivindicació de la nostra singularitat.
*Publicat a Temps de Franja n.148, gener 2021
Tags: No som d'eixe mon
Trackback from your site.