Columnes
Sense cos*
// Carles Terès
// Carles Terès Soc de la generació que, d’infants, vam ser testimonis de l’arribada de l’home a la Lluna. Per això molts, quan ens preguntaven què volíem ser de grans, dèiem «Astronauta!». Era inevitable, doncs, que m’aficionés a la ciència ficció. No hi havia límits, tot era possible. El tema de la vida extraterrestre era
LLEGIR-NE MÉS
Deu de quinze
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Atenent a que tenim lo sistema numèric decimal com a referència a l’hora de fer comptes, celebraré los deus anys d’una explosió quasi revolucionària com va ser lo 15M, pa fer lo meu anàlisi particular sobre aquells fets. Vaig tenir la sort de ser convidat (encara no acabo d’entendre com a un
LLEGIR-NE MÉS
Dels terraplanistes als txapus*
// José Miguel Gracia
// José Miguel Gràcia Han passat un munt d’anys —molts segles— de quan es pensava i raonava que la terra era plana. Els filòsofs i científics van anar desmuntant aquelles creences. Recordem la teoria heliocèntrica de Copèrnic i de Galileu, creador de la teoria científica, condemnat per heretgia per demostrar que la terra i els
LLEGIR-NE MÉS
Imaginació llauradora *
// Lluís Rajadell
// Lluís Rajadell La ment del llaurador no s’associe habitualment amb la imaginació, una qualitat que es considera més pròpia de poetes, artistes, pensadors o filòsofs. Apegada com està a la terra i al treball físic més exigent, es pot pensar que no te tendència ni capacitat per a l’abstracció. Una presumpció molt equivocada.
LLEGIR-NE MÉS
Les armes més poderoses*
// Eduardo
// Luismi Agud Lo febrer de 1968, lo món va quedar consternat per la publicació d’una fotografia que amostrave la realitat de la Guerra de Vietnam. An ella, s’hi podie apreciar al general Nguyen Ngoc Loan fent una execució sense judici a un home, aparentment civil.
LLEGIR-NE MÉS
Lo dia més important*
// Eduardo
// Luismi Agud Avui és 23 d’abril: lo dia de Sant Jordi i, sobretot, del llibre. Un dia per recordar totes aquelles mans que es van atrevir a agarrar una ploma, i contar-mos lo que passave pel seu cap turmentat. Perquè van ser elles qui van immortalitzar records que, avui dia, encara ressonen per les
LLEGIR-NE MÉS
Quan vam veure que anave «en sèrio»*
// Estela Rius
// Estela Rius Ja fee algunes setmanes que es sentie dir que hi havie casos de COVID-19 al nostre país, però, com ere lògic (suposo), tots seguíem en la nostra vida. Pareixie que allò del Coronavirus estave molt lluny i de cap manera podíem imaginar lo que estave a punt de vindre. A nivell local,
LLEGIR-NE MÉS
Les noies dels anys vint*
// Estela Rius
// Estela Rius Me les imagino treballant, passejant i anant a ballar per aquella Barcelona ja inexistent, en una època que estic segura que va ser feliç per les seues protagonistes. Un temps de joventut, d’alegria i de llibertat personal, que difícilment podie dixar entreveure’ls los temps tan difícils que els vindrien al cap d’uns
LLEGIR-NE MÉS