Columnes
De rius, papereres i aniversaris*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Deia un company de lluites, que ens va deixar massa aviat i massa precipitadament, que “és més fàcil denunciar l’extinció de les balenes o dels grans felins africans, que denunciar la destrucció del riu del teu poble”. I quanta raó tenia!. Perquè sí que són necessàries les grans lluites, però podem eixir,
LLEGIR-NE MÉS
Temps*
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac Temps (a bona part de la Ribagorça tèms, amb è oberta), de llatí TĔMPUS. Tempus fugit. Tempus dolorem lenit. El temps de Mariacastanya (més o menys per allà l’any de la picassor). Donar temps al temps. Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa. El temps tot ho
LLEGIR-NE MÉS
Un traguinyol de vi pa tot lo camí*
// Roberto Albiac
// Roberto Albiac Sic un d’eixos baixmatarranyencs de família llauradora que, per haver naixcut al setembre, solie passar part del seu dia doblat tallant entre vinyes, carrejant cabassos plens i si li tocave bufar alguna cosa aquelles hores no eren candeletes: o ere alguna vespa llaminera pel most, o algun dels dits pessigat per l’estirora.
LLEGIR-NE MÉS
Manipular i plagiar a cavall de gegants*
// Natxo Sorolla
// Natxo Sorolla Diuen que el saber no ocupe espai. Però en realitat, n’ocupe, i molt. Lo coneixement s’acumule. I les vacunes efectives per a un virus nou s’inventen pel coneixement acumulat que ja tenim. Perquè una vacuna és només un granet d’arena al munt de granets aportats per molts científics. Newton va popularitzar allò
LLEGIR-NE MÉS
Canvi de paradigma
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Au, pos ja està, ja he aconseguit lo meu somni d’incloure la paraula paradigma al títol d’una columna. Ja si aconsegueixo ficar “implementar”, “paradigmàtic” o “resilència” me donen lo Nobel de bufat-repel·lent-intel·lectual i juro que me retiro com a columnista, perquè ja no podré aspirar a honor més gran a eixa vida
LLEGIR-NE MÉS
Bolletí i volvegó*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià Just a l’inici del confinament motivat per la COVID-19, l’entranyable amic Alfonso Maíllo Oliver em proposà, a suggeriment del jove advocat mequinensà Iñaki Esteve Molina, que indaguessa a propòsit de la paraula bolletí —amb el significat de “taca d’excrement en la roba interior”, allò que en castellà col·loquial se’n diu palomino—, per
LLEGIR-NE MÉS
Distopia*
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars Comença el curs, mes de setembre de 2022. L’entrada a la classe és per estricte ordre d’arribada. Dos metres de separació seguint les indicacions. A l’aula, els pupitres incrustats en una cabina de plàstic on hi ha un petit altaveu per escoltar les instruccions del professor o professora (protegit també per una
LLEGIR-NE MÉS
Pa*
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac “Lo pa que no era blanc / deien que era massa negre”. Els versos de la versió antiga de la cançó Els segadors, avui himne nacional de Catalunya, ens recorden el paper que el pa ha tingut com a element nuclear de l’alimentació en les cultures mediterrànies i, per extensió, europees (una
LLEGIR-NE MÉS