Sant tornem-hi…*

// Raquel Llop

Arribe setembre i, com sempre, busquem la manera de compensar allò que no hem fet durant el mes d’agost i comencem el curs amb una acumulació d’objectius que, spoiler, acabarem dixant de banda, com passa amb aquells que mos proposam quan comence l’any. Perquè si, perquè som així, mos agrade l’entreteniment que resulte d’imaginar escenaris poc probables en els quals reprens les classes d’anglès, tornes al gimnàs i aconsegueixes establir una rutina, minges més sa… Potser hauríem de reflexionar sobre cap a on van les nostres intencions, què és allò que (generalment) mos proposem i perquè ho acabem dixant a l’últim calaix de la tauleta de nit i capgirar-ho, fer una llista de des-propòsits o atrevir-nos, simplement, a dixar que setembre arribo sense cap pla i restar pressió a la tornada, que moltes vegades ja suposa un repte prou gran per si mateixa, no? Semble una idea bastant utòpica això de no tenir pla, encara que la majoria de voltes acabe sent ser la millor de les idees, desbloquejant la nostra (limitada) capacitat d’adaptació i aprenent del terme artístic que se’n diu: improvisar. Improvisar en un món quadriculat, re-connectar dins d’una societat altament connectada, conèixer allò físic que mos envolte en esta ficció de realitat virtual en la qual vivim, d’això se’n diu improvisar, estar disposat a perdre’s ara que semble que tot ho podem preveure, que res mos pot sorprendre. Tornar a veure la vida amb els ulls de la xiqueta que un dia vas ser i recuperar les emocions que l’agònic estil de vida que portem mos ha pres. Així que, si encara creus que estàs a temps de canviar les fites que te vas marcar a partir del primer de setembre, te convido a omplir de colors una llista de despropòsits que et porton a re-connectar amb tot el que algun dia et vas permetre disfrutar.

---

*Publicat a Diario de Teruel, 4 de setembre de 2021