La criatura ja té un any*

// Patrici Barquín

Ara que ja fa un any que es va decretar l’inici oficial de la pandèmia i ens van tancar a casa per a que poguéssim consumir paper higiènic, com si Sangonereta (referència de jaio) hagués sobreviscut a l’empatx de botifarra, i elaborar pans, dolços i, també, pa que poguéssim eixir al balcó a aplaudir als policies que ballen; és lo moment d’avaluar en quin punt ens trobem.

Es va dir que del confinament sortiríem sent millors persones, i així ha set. Ara tenim “efebofòbia” (Sí, he hagut de buscar com és deia. En un primer moment pensava que siria “infantofòbia”, però com que tenia dubtes amb les infantes… Desprès m’he adonat que com que estan vacunades són immunes als nostres sentiments, així que no és podia dir “infantofòbia”), és a dir, odiem al jovent i descarreguem sobre les seues esquenes lo pes dels contagis i de les nostres desgràcies que ens impedeixen anar a emborratxar-nos als bars, de compres a la capital o a ballar fins l’atac d’artrosi a qualsevol concert de vells que se creuen joves.

També hem sortit experts en biologia, virologia i altres “bi” o “vi”. Quan pensava que quan Magdalena Álvarez ens va ensenyar a dir “catenària” ja havíem fet topall com a societat sàvia, de sobte aprenem a parlar de mascaretes, a detallar lo funcionament de tal o qual vacuna atrevint-nos fins i tot a parlar d’aerosols, d’ARN i de cadenes de genomes. ¡Mare!

Així que sí, som millors persones, però no per tot això que he explicat. En realitat tot això són collonades (me van dir que escriure així, de sobte, “collonades”, fa mal a la vista, però això és una collonada) dels mitjans de comunicació. Xerrameca de tertulians a sou i del periodisme de masses que ens volen inocular una realitat a mida del que resulta còmode al propi sistema. Així que sí, som millors persones perquè cada cop hi ha més persones que mirem al nostre entorn més proper i desconnectem d’eixa mena d’informacions i anem solsint la manera de construir un món millor.

*Publicat a Temps de Franja n.149, abril 2021