De rius, papereres i aniversaris*

// Patrici Barquín

Deia un company de lluites, que ens va deixar massa aviat i massa precipitadament, que “és més fàcil denunciar l’extinció de les balenes o dels grans felins africans, que denunciar la destrucció del riu del teu poble”. I quanta raó tenia!. Perquè sí que són necessàries les grans lluites, però podem eixir, més o menys, ben parats, sobretot atenent a que a la majoria de la gent, li poden semblar causes nobles o, en lo pitjor dels casos, causes prou llunyanes com per a què no es preocupen lo més mínim pel que diem o fem. En canvi, quan mos centrem en lo proper, comencen los problemes de debò.

Per ficar un exemple: podem defensar l’ontamo o l’ometic de la llunyana Kènia i esdevindrem una curiositat exòtica i una mica excèntrica del nostre poble, però ah, si ens fem defensors del català de l’Aragó! Això ja són paraules grosses. Astí sí que hem tocat os. Estem en problemes.

I això és lo que fem des del Temps de Franja, i ho fem de la forma, per mi, més efectiva. No dedicant-mos a fer grans heroïcitats, que tant xoquen als historiadors més oficialistes, que farcissen d’èpica i grans gestes individuals los esdeveniments, sinó que ens dediquem a fer una carrera de fons, que resulta molt més feixuga que fer un fort esprint, com un pollastre al que acaben de separar lo cap del cos.

Perquè estic convençut de què l’important de les lluites són les coses petites i constants, sobretot constants, com buidar la paperera del local agon te reuneixes, mantenir una periodicitat d’apertura o enviar tots los mesos lo material necessari per a què lo Temps de Franja se segueixi publicant durant vint anys i tingui la pesada carrega de ser l’única publicació d’Aragó feta íntegrament en català, per nosaltres, les persones que vivim allà agon se parla. Així que seguirem solsint entre tots la publicació que tens a les mans i ho farem vint, trenta, quaranta o los anys que siguen necessaris, perquè no ens cansarem mai de ser les formiguetes que fan tremolar l’elefant.

*Publicat a Temps de Franja n. 147, novembre 2020