Canvi de paradigma

// Patrici Barquín

Au, pos ja està, ja he aconseguit lo meu somni d’incloure la paraula paradigma al títol d’una columna. Ja si aconsegueixo ficar “implementar”, “paradigmàtic” o “resilència” me donen lo Nobel de bufat-repel·lent-intel·lectual i juro que me retiro com a columnista, perquè ja no podré aspirar a honor més gran a eixa vida de ajunta lletres que porto.

— Tot això està molt bé, tot i que no ens importa lo més mínim, però agon està lo paradigma i los seus canvis?— us preguntareu en raó.

Bé, recordava no fa massa una conversa que vaig tenir amb un company de feina, que era fill de botiguer; dels botiguers eixos de tota la vida. I m’explicava una discussió que tenia molt a sovint son pare en les clientes. La cosa anava de cigrons i lo seu pes. És a dir, quan l’home feia una paperina i l’omplia de cigrons per a pesar-los, la clientela apuntava, molt encertadament, si pensava sumar lo pes de la paperina al dels cigrons, ja que allavonces li cobraria lo paper a preu de cigrons. L’home que estava fart de bregar amb aquesta mena de situacions, indicava a la clienta que no, que podia pesar los cigrons sense paper i desprès abocar-li a les faldilles si feia bossa amb elles, lo que produïa una combinació de riures i indignació entre la clientela.

Vet aquí lo canvi de paradigma. Lo que fa poques dècades era considerat una forma d’aprofitar-se lo botiguer, ratllat l’estafa, acaba ara convertit en una forma imprescindible de comprar los productes: envasats, sobre envasats i veient allò que no va envasat com una cosa perillosa o, en lo millor dels casos, de poca vàlua, de tal manera que acabem comprant, no ja paper a preu de cigrons, sinó que paguem cigrons a preu d’envàs, ja que molts camins passa que l’envàs és més car que lo producte que comprem, en lo que hem deixat de comprar menjar o articles de consum, per a passar a comprar escombraries que, això sí, separem acuradament per a depositar-les al seu contenidor corresponent.

Lo meu company també contava altres històries relacionades en l’ofici del seu pare, com la pretensió de canviar les presses de la clientela per bicicletes, però això forma part d’altres reflexions, que encara he d’anar solsint.