Columnes
Arnau, Arnau*
// M. D. Gimeno Puyol
…, tu tanques, jo tinc la clau (A1): la victòria de la traça discreta davant de l’arrogància. La veu popular sol fer costat a qui riu rader, i, així mos fa arribar, des dels orígens medievals de la llengua, noms que s’han anat perdent al llarg de centúries.
LLEGIR-NE MÉS
Un dissabte d’estiu a l’hivern*
// Estela Rius
És vora migdia. Estic a casa, davant de l’ordinador, mirant d’escriure lo que estau llegint. Disfruto de la tranquil·litat acústica del poble. Un raig de sol entre per la finestra en diagonal i il·lumine un bocí de paret. No falte gaire perquè em començo a enlluernar. De repent, sone una jota per la megafonia del
LLEGIR-NE MÉS
Dones iranianes contra el silenci*
// Judith Bielsa
Quan una societat s’aixeca de manera massiva, no ho fa per capritx, ho fa perquè ha tocat fons. El que està passant aquests dies a Iran va molt més enllà d’un enfrontament puntual entre manifestants i forces de seguretat.
LLEGIR-NE MÉS
Macrodemocràcia ultra*
// Antoni Bengochea
Fa quatre mesos vaig acabar un article del Cresol amb aquesta frase: “Així que ara, en referencia al proper pas dels USA, alliberar Veneçuela de la més salvatge narcodictadura d’Amèrica”.
LLEGIR-NE MÉS
La dona complementària*
// Lluís Rajadell
Un grup de terratinents benestants de Vall-de-roures, va crear el 1914 el Cercle Agrícola Comercial, més avant denominat Sindicat Agrícola i conegut popularment com el Casino, amb la finalitat, prioritària, de fomentar les relacions socials i defensar els interessos agraris.
LLEGIR-NE MÉS
Més censura*
// Artur Quintana
Els werts de torn, actius espanyolitzadors d’infants i jovenalla catalana, em censuraren la llengua catalana de tota la meva escolaritat: de la primària a la universitària. Jo, analfabet en llengua catalana, me’n vaig anar alliberant d’aquesta censura gràcies a l’escolaritat clandestina en català.
LLEGIR-NE MÉS
De cotxes i nostàlgies*
// Luismi Agud Sorli
T’has fixat que cada vegada estan més de moda els cotxes antics a les xarxes socials? Solen aparèixer acompanyats de música clàssica i un aire de nostàlgia que evoca un idealitzat segle XX.
LLEGIR-NE MÉS
Cunyadisme de primera*
// Raquel Llop
Escric estes línies tot recuperant-me de les trobades familiars que molt probablement totes hem patit estos dies, i ho faig pensant en com es deu viure un sopar de Nadal a les cases de famílies petites, com deu ser sopar amb la tranquil·litat que l’únic que canvie aquella nit o aquell migdia és el menú,
LLEGIR-NE MÉS