*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021
Arxiu d'Autor
Unes mans gegants han aparegut a Estopanyà*
// Pep Espluga
Unes mans de grans dimensions van aparèixer dibuixades fa poc en un camp d’ordi d’Estopanyà, tot deixant bocabadades les persones que deambulaven per aquells paratges. La insòlita imatge és una iniciativa promoguda per la Fundació Crisálida, una molt activa ONG amb seu al municipi veí de Camporrells, coordinada per Jacinto Marqués, que fa més de deu anys que funciona com a Centre Especial d’Ocupació que ofereix oportunitats laborals i vitals a persones amb discapacitat intel·lectual, i que constitueix una de les principals entitats dinamitzadores de la zona.
Nou llibre sobre la història de Sant Esteve de Llitera
// Pep Espluga
El passat 6 d’agost es va fer la presentació pública del llibre San Esteban de Litera: Historia viva de la Villa y sus gentes. Es tracta d’un molt interessant llibre editat per l’ajuntament de la localitat i que ha estat coordinat per Víctor Bayona, Juan Rovira i Sergio Monzón. Els dos primers, membres de la junta directiva del Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT), s’han ocupat de coordinar els textos, mentre que el tercer, regidor de l’ajuntament de Sant Esteve de Llitera, s’ha encarregat de tota la part gràfica.
La missió impossible de trobar habitatge públic al món rural*
// Josep Espluga Trenc
Recentment s’ha fet públic que els ajuntaments lliterans de Peralta de Calassanç i de Vencilló s’han acollit als ajuts del Programa de Foment de l’Habitatge oferts per la Diputació d’Osca, per tal de comprar cases per a posar en lloguer. Cal tenir present que un dels principals problemes del món rural és la manca d’habitatge per a les persones nouvingudes, cosa que genera moltes dificultats a l’hora de cobrir llocs de treball i també a les persones que pretenen ser emprenedors o auto-ocupar-se en un municipi petit. Curiosament, els nostres pobles tenen moltes cases buides, però els lloguers són quasi inexistents, cosa que suposa un obstacle per a moltes iniciatives econòmiques locals.
Raderes activitats del CELLIT: etnografia, vídeos i joventut*
// J. Espluga Trenc
Malgrat els temps de pandèmia que encara patim, el Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) continua duent a terme una sèrie d’actuacions remarcables i molt d’agrair pel públic interessat en la nostra comarca. La nostra col·laboradora estel·lar Josefina Motis ja ha descrit en la pàgina del costat l’excel·lent llibre-disc sobre música antiga de la Llitera, una obra valenta i necessària, a més d’interessantíssima. Però hi ha més coses. Ací només voldria destacar tres de les raderes activitats que ha fet el CELLIT:
Un complot polític lliterà, el Canal d’Aragó i Catalunya i un cònsol en terra hostil
// Pep Espluga @esplugatrenc
Ara que ve Sant Jordi és bon moment per a recordar un curiós llibre d’història local publicat l’any passat a la Llitera, que aporta dades i reflexions de molt interès per a la història de la comarca i sobre el funcionament d’aquell món rural del segle XIX. El llibre es titula “Manuel María Coll. Una vida de compromiso entre Binéfar y América”, escrit per Silvia Isábal Mallén i editat per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses. L’autora de Binèfar ha publicat ja diversos treballs d’història local, estudis rigorosos i amb molt bona repercussió popular, i actualment és la responsable de publicacions del Centre d’Estudis Lliterans.
La Llitera vista des de ‘Temps de Franja’*
// Pep Espluga Trenc
En el primer número de Temps de Franja (TdF) les pàgines dedicades a la Llitera contenien una notícia d’àmbit econòmic i dues culturals. La primera anunciava que l’ajuntament d’El Torricó havia construït un alberg per a treballadors temporers, una iniciativa pionera i que denotava la importància que tenien els treballadors vinguts de lluny per al sosteniment de les economies locals. Les dos notícies culturals tenien a veure amb el teatre i amb la natura. Per un costat, s’anunciava un premi comarcal adreçat a grups i companyies de teatre d’Aragó i de Catalunya, un certamen del qual posteriorment TdF se’n va fer ressò durant tots els anys que va durar. Per un altre costat, s’anunciava la creació d’un centre d’interpretació de la natura impulsat per un col·lectiu de Tamarit (Kabana) que s’emplaçaria a l’entorn del pantà de Santa Anna, terme de Castellonroi.
