El sistema sanitari públic ja fa anys que manté unes relacions difícils amb la comarca de la Llitera. Als clàssics entrebancs per ser atès a Lleida, promoguts pels governs dels dos costats de la ratlla, s’hi sumen els dèficits crònics de personal als centres de salut de la comarca, que durant els últims mesos han tendit a empitjorar. Al Centre de Salut de Tamarit de Llitera s’ha arribat a una situació límit, que ha portat al Consell de Salut de Zona a expressar la seua alarma de manera pública, interpel·lant les autoritats aragoneses i exigint solucions per a garantir la qualitat sanitària.
Esta vegada, el desencadenant ha estat la baixa des del passat mes d’abril de 3 dels professionals mèdics del Centre, unes baixes que s’endevinen de llarga durada i que no han estat compensades ni substituïdes. Una proporció considerable si es té en compte que el Centre compta amb 7 titulars mèdics, als quals cal sumar-hi 3 metges d’atenció continuada (MAC) que cobreixen forats, fan nits, caps de setmana, etc. (dels quals almenys 1 plaça mai no ha estat ben coberta). La proximitat de les vacances d’estiu fa preveure que la situació s’agreugi encara més.
La situació ha convertit la planificació horària en un trencaclosques de difícil solució, amb la consegüent pèrdua de qualitat del servei (consultes massificades, dificultats per a demanar hora, personal sotmès a una pressió psicosocial excessiva, etc.). A les portes i taulells d’anuncis dels dispensaris i centres mèdics de la zona hi ha aparegut uns cartells poc intel·ligibles amb els horaris en els que hi serà el metge i els que no. El desconcert entre la gent gran, principal usuària d’aquests centres, és més que considerable. La sensació d’impotència també.
El Consell de Salut de Zona de Tamarit de Llitera està format per representants dels Serveis Socials i dels Serveis de Salut locals, i pels alcaldes de Tamarit, Altorricó, Alcampell, Albelda i Castellonroi, així com per representants d’algunes entitats del territori (associacions de dones, de famílies escolars, de gent gran, farmacèutics, veterinaris i sindicats). A més dels municipis citats, la zona inclou també altres pobles lliterans, com Baells, Camporrells o Valldellou, que depenen del Centre de Salut de Tamarit, la majoria dels quals ja fa dos mesos que s’han quedat sense atenció diària i només atenen urgències, si tenen sort que els agafen el telèfon a Tamarit. Som conscients que fan tot el que poden i més.
Des de la Conselleria de Salut del Govern d’Aragó es tendeix a tirar pilotes fora i atribuir les disfuncions a la manca de resposta del Ministeri de Sanitat, mentre que la ministra del ram acusa les Comunitats Autònomes, que són les que tenen les competències, de no haver planificat bé l’atenció sanitària per al període estival. Una vegada més, el problema ha esdevingut instrument de la baralla política, cosa que en dificulta les solucions. Sobretot quan hi intervenen partits polítics poc partidaris de la sanitat pública i més favorables als interessos de la privada, un tipus de sanitat que rarament vindrà al món rural.
Tamarit de Llitera // P. E.
Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol 2024