Una radiografia social de la Llitera
// Pep Espluga
El Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) ha celebrat el seu 15è aniversari amb un cicle de Conferències organitzat per diversos pobles de la comarca. Durant els mesos d’octubre i novembre es van fer quatre conferències en quatre localitats diferents, dues de les quals van tractar sobre les visions que tenen de la comarca les gents que hi han vingut de fora i les que han hagut de marxar-ne, mentre que les altres dues es van centrar en les dinàmiques juvenils comarcals i els factors que faciliten o obstaculitzen que el jovent hi puga residir i viure. Una ocasió immillorable per a fer una reflexió pública i compartida sobre l’evolució de la Llitera i les seues opcions de futur.
1. Xerrada a Tamarit de Llitera
La primera conferència es va fer a Tamarit el 27 d’octubre i va portar per títol “Las distintas Literas. Luces, sombras y perspectivas de futuro: Visions incompletes d’un foraster adoptat”, a càrrec de José Luis Pérez Albiac. En aquest cas, la mirada era la d’algú que va vindre a exercir professionalment com a metge (dotor) d’Açanui, Alins, Peralta de la Sal i Calassanç. Va explicar que el caràcter de la gent de la Llitera el va sorprendre des que va arribar, i ho atribueix a que és una comarca fundada per ramaders. Durant segles, l’economia lliterana estava basada en les pastures d’hivern per als grans ramats pirinencs i era, per tant, una comarca de pastors, una gent peculiar amb tendència a la solitud i la marginalitat. Una comarca que sempre va estar molt vinculada al Pirineu i a França, motiu pel qual ell hi detecta un fort substrat de cultura occitana (cognoms, formes verbals, etc.).
Quan Pérez Albiac va arribar a la Llitera, durant els anys 80, li va parèixer que hi havia una agricultura molt moderna, gairebé com si fossen gent de Barcelona, però barrejada amb uns costums pirinencs molt marcats (lo mondongo, les fogueres d’hivern, etc.). Durant estos raders 30 anys José Luis Pérez Albiac ha sigut testimoni de la desaparició de l’economia de la fruita i l’expansió de les granges de tossinos, de la fugida dels joves i l’arribada de migrants, de l’arribada dels que fugien de l’extraradi de Barcelona, de la millora de les comunicacions que permeten viure ací i treballar allà, que han dibuixat un paisatge molt diferent del que ell va conèixer. Des del seu punt de vista, el futur de la Llitera passaria per una major integració en l’eix socioeconòmic que la vincula amb Lleida i amb la conurbació Binèfar-Monsó-Barbastre, una àrea territorial a cavall entre Aragó i Catalunya que té un innegable dinamisme.
2. Xerrada al Torricó
La segona xerrada es va fer al Torricó el 3 de novembre a càrrec de Pep Espluga. Amb el títol de ‘Les Lliteres que vindran’, la sessió es va centrar en l’evolució demogràfica i econòmica de la Llitera per tal de plantejar-ne les seues limitacions i els reptes de futur.
La comarca de la Llitera presenta la curiositat que hi viu pràcticament el mateix nombre de persones que fa un segle (17.917 el 1900, 18.790 el 2022), una dada que mos situaria fora del fenomen de l’Espanya buidada, ja que la Llitera ha aconseguit mantenir-se. El que és diferent és l’estructura de la població actual, amb més homes que dones (53% a 47%) i amb un volum de població immigrant més elevada que la mitjana aragonesa i espanyola (17% contra 12%). Una població migrant vinguda principalment dels països de l’Est (amb Romania al capdavant), de l’Àfrica occidental (Mali, Senegal i Gàmbia) i del Magrib (Marroc), i que constitueix un terç de la població activa actual a la comarca. Si ara marxessen, l’economia comarcal s’enfonsaria.
Hores d’ara, el 27% de la població activa de la Llitera treballa a la indústria agroalimentària, especialitzada en el sector càrnic, una proporció que ja és superior a l’ocupada en l’agricultura i la ramaderia (18%). Lamentablement, el tipus de llocs de treball que pot oferir el sector agroalimentari predominant sol ser de baixa qualificació i baixa remuneració, cosa que ajudaria a explicar per què es perd joves amb estudis i s’importa una mà d’obra molt sacrificada.
L’actual context de múltiples crisis globals interrelacionades (energètica, climàtica, financera, bèl·liques) posen en qüestió la viabilitat a llarg termini del model socioeconòmic arrelat a la Llitera. Això porta a pensar en quines són les possibilitats endògenes del territori lliterà. Amb quin patrimoni compta la Llitera per a fer front als reptes de futur? El debat amb el públic va ser animat i es va allargar fins a tractar un munt de temes relacionats amb les potencialitats de la comarca, ara encara poc valorades i amagades.
3. Xerrada a Vencilló
La tercera xerrada es va fer a Vencilló per les periodistes Nerea Riverola i Elsa Ascaso, amb el títol “Qué es ser de pueblo y quién lo elige”. Les ponents són les creadores del podcast “A cara pueblo”, en el que reflexionen sobre les seues vicissituds com a joves nascudes i crescudes en el món rural, del que en van fer 12 capítols amb molt bona repercussió mediàtica.
Són conscients que el podcast no és apte per a totes les sensibilitats, però no volen renunciar a expressar la seua visió crítica de com va ser la seua adolescència i joventut al poble, les pressions que van haver de suportar i les mancances que hi van trobar. Per això, el Local Social de Vencilló es va omplir de gent per escoltar el diàleg entre les dues periodistes; les quals, malgrat les esmolades crítiques a les circumstàncies de la seua vida adolescent a la Llitera, van assegurar haver-se reconciliat amb el poble. Segons elles, quan van haver de marxar a estudiar i viure a fora del poble, ho van fer molt cremades, en especial per les pressions masclistes a les que es van veure exposades durant la seua etapa a l’institut de secundària.
Tot i que els factors que van provocar-les aquelles sensacions encara continuen presents, consideren que gràcies als aprenentatges adquirits a través de les seues trajectòries vitals en diferents ciutats i països, han sabut donar prioritat a les coses més positives del món rural. Si amb les seues dissertacions virtuals, Nerea i Elsa ja van provocar força reaccions al ciberespai, en la seua presentació pública presencial el debat generat amb les persones assistents va ser d’alta intensitat. No és habitual parlar en públic de la vida al poble amb tanta sinceritat crítica, cosa que és molt d’agrair.
4. Xerrada a Binèfar
La quarta conferència es va fer a Binèfar el 24 de novembre per part de la sociòloga Carmen Capdevila, i va portar per títol “Una mirada social a la juventud de la Litera”, basada en un treball d’investigació que va fer amb una beca del CELLIT. D’acord amb els seus resultats, els joves de la Llitera tendeixen a percebre la vida al poble en termes positius per la qualitat de vida que els aporta, tot i que depèn de cada etapa vital. No obstant això, els i les joves troben a faltar una oferta cultural més connectada amb els seus interessos, així com la manca de botigues i de llocs d’oci.
D’acord amb la ponent, a les entrevistes s’identifiquen tres factors que influeixen en la decisió dels joves d’abandonar o quedar-se al poble: les expectatives i interessos personals, la possibilitat de treballar a la zona i el tipus de relacions socials.
El jovent percep la Llitera com un lloc amb oportunitats laborals, sobretot en l’agroindústria local, si bé en el cas de les noies la visió és més negativa. Es detecten dos perfils de joves, els que es queden a treballar al poble i els que marxen a estudiar i no volen tornar, o només hi tornen en dates concretes.
Les relacions socials són l’altre factor clau, amb la peculiaritat que als pobles hi ha un control social més gran que condiciona els comportaments per por al què diran. Les colles i penyes són institucions rellevants que condicionen les relacions socials durant anys, que s’activen durant les dates marcades del calendari (festes majors, castanyada, pasqua, etc.), cosa que permet mantenir les relacions també a la gent que ha marxat a viure a fora.
Carmen Capdevila va cloure la conferència amb una sèrie de preguntes dirigides a l’auditori, sobre els reptes que s’endevinen en el futur per a la joventut rural: quin serà el seu paper en un escenari marcat per canvis tecnològics, climàtics, polítics, etc. I, sobretot, quines són les dinàmiques de la puixant joventut migrant que ja forma part de la Llitera, de la que gairebé encara no en sabem res?
Publicat a Temps de Franja n. 160, gener 2024
Tags: Llitera
