Lo rader dissabte de setembre va tancar l’Speed Music, el pub d’Alcampell, últim representant a la comarca d’un tipus d’espais que van proliferar a partir dels anys 70 i 80 del segle passat i que es van convertir en escenaris privilegiats de la vida social del jovent de l’època.
El pub Speed Music va obrir portes el 16 de juliol de 1983 en un calitrau situat al davall de l’arc de l’antic ajuntament, a la vora de la plaça major. Obria cada dia quan es feia fosc i el batec de la seua música se sentia des del carrer, esmorteïda quan la porta era tancada, cridanera quan era oberta. Les nits d’estiu sempre van ser amenitzades per aquella música hipnòtica que eixia d’aquell forat. La seua presència va convertir aquell espai en centre gravitatori de les relacions socials de la joventut de tota la comarca, que hi acudia com a palometes a la llum. Era també el punt de trobada de qualsevol nit, en especial dels caps de setmana.
Els pubs eren bars amb música i sense finestres, cosa que els convertia en un territori alliberat. Els altres bars del poble tenien una clara segregació de gènere, eren espais masculins on les dones hi tenien un accés restringit i/o penalitzat. En canvi, el pub era un lloc més igualitari, propiciava un espai on escapar al control social típic de les comunitats rurals, i estava obert a tothom dins d’uns marges generacionals. En aquest sentit, el tancament de l’Speed Music ens deixa sense un espai fonamental per a les interrelacions socials que donen vida al poble.
L’Speed Music ha resistit molt més que els altres pubs de la comarca. El King Korner d’Altorricó, l’Universal d’Albelda, l’Aravy o el Metalmorfosis de Tamarit ja van tancar fa anys. El Paso del Pato de Tamarit es va reconvertir en restaurant (molt bo, per cert) (i encara manté una decoració rockera). Les discoteques comarcals, la Studio 81 de Tamarit i l’Energy de Binèfar, que eren l’altre espai alliberat, també van desaparèixer fa dècades. Ara només sobreviuen dos pubs a Binèfar, el Novo i el Tao. El cas del Novo (apòcope de Novecento, que és com realment es diu, en homenatge a la pel·lícula homònima) és significatiu, ja que va ser el primer que va obrir a finals dels 70, va marcar un estil al que altres que van venir després es van adaptar, i ha mantingut una clientela fidel durant més de quatre dècades.
És possible que les noves generacions no necessiten tant aquests espais alliberats. Les xarxes socials digitals els han ofert altres territoris (virtuals) on quedar, trobar-se i relacionar-se. A més, l’estructura de la població jove de la comarca ha canviat força durant aquestes dècades, de tal manera que en pobles com Alcampell la seva proporció s’ha reduït força, mentre que en llocs com Altorricó, Tamarit o Binèfar bona part del jovent té orígens migratoris globals i els seus espais de socialització deuen ser altres. El tancament de l’Speed Music marca la fi d’una època i ens mostra clarament que la societat del nostre territori ja és una altra.
Façana de l’Speed Music // P. E.
Publicat a Temps de Franja n. 163, novembre 2024