Articles publicats per Patrici Barquín
Històries desllavassades*
15 de gener de 2020
// Patrici Barquín Ara que encara estem a unes dates propicies pa anar al cine en la canalla… Sí, ja sé que qualsevol data pot resultar apropiada pa marcar-se una bona sessió de cine, però los volts de Nadal sempre donen més peu a anar-hi en família. Pos això, que durant eixes dates, un bons
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Columnes,Se va solsint
De la xafarderia histriònica al “Satisfayer”. Anàlisi electoral
18 de novembre de 2019
// Patrici Barquín Hi havia un temps en que la xafarderia del poble se reunia en grups, bé a la fresca de la tardada d’estiu o bé agon al migdia acalentés lo sol d’hivern, ben definits i coneguts per tothom. A n’eixes reunions se tombava a ben pelat i repassat a mig poble.
Publicat a Columnes,Se va solsint
Etiquetat a Se va solsint
Lo xic ja treballa*
1 de novembre de 2019
// Patrici Barquín —Lo xic ja treballa —me va dir la veïna només veure’m assentant a la terrassa d’aquell bar. La veritat, no vaig saber que dir. Lo xic era lo seu net que no tenia gaires més anys que jo i jo, ja portava uns quants anys d’acotxar lo llom. Ja sé que pensaràs
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Se va solsint
L’Orzowei*
21 d'octubre de 2019
// Patrici Barquín Com que ja fa un temps que mos coneixem, he decidit que ha arribat lo moment de despullar-me. Ep, tranquil·litat!, que no penso despullar-me del tot, i a més a més, parlo en sentit figurat. Vull dir que trobo que ara que tenim eix número dedicat a la llengua materna, crec convenient
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Se va solsint
My generation
18 de setembre de 2019
// Patrici Barquín Darrerament tinc una quimera que no em deixa viure, i és que anar sentint parlar a mon jaio està fent que no sosegue. Això podria deure’s a que mon jaio ja fa uns quants anys que no està entre nosaltres i qualsevol podria pensar que, si realment fos ell qui me parla,
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Columnes,Se va solsint
“Verdolatria”
16 d'agost de 2019
// Patrici Barquín Verdòlatra é lo que me podria definir com a persona. Suposo que si pregunteu a d’altres persones us faran altra mena de definicions com: poca solta, cap de suro, o qualsevol altra que trobaran més adient, però com que eixa columna l’escric jo, em permeto auto definir-me com vull.
Publicat a Columnes,Se va solsint
Etiquetat a Se va solsint
L’avanç del Jägermeister*
6 d'agost de 2019
// Patrici Barquín 80.000 fascistes munten una mena de desfilada de la victòria pel centre de Roma, mentre arriba aquella hora de la nit en que tot se torna una mica surrealista, especialment als bars, i això va passar a eixa hora maleïda.
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Columnes,Se va solsint
Los silèncios del mariscal Tito*
26 de juliol de 2019
// Patrici Barquín Me xocaria pensar que me passa com al Gabriel García Márquez, és a dir, que vaig viure una infantesa enmig d’unes situacions quotidianes, que en realitat no ho són, i això hauria comportat que ara desenvolupés la capacitat de escriure realisme màgic. Però la meua realitat no ve del realisme màgic. Què
Publicat a Columnes,Se va solsint
Etiquetat a Se va solsint