Articles publicats per Patrici Barquín
Ser, dir i aspirar
16 de gener de 2025
Ara fa una pila d’anys que a Fraga encara quedaven una bona quantitat de cases enfonsades. Unes a conseqüència dels bombardejos de la guerra, les altres per l’exili de les persones que les habitaven, o per la migració; també per la misèria d’aquells anys que portaven a col·lapsar, fins i tot, les cases; segurament alguna
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Se va solsint
Viure i somriure
15 de novembre de 2024
No vull escriure sobre la poca traça de la classe política en general. No vull escriure sobre la irresponsabilitat de qui mana, governa o diu que ens representa. No vull escriure sobre toreros ni sobre serveis d’emergències. No vull escriure sobre exèrcit ni sobre policies. No vull escriure sobre si aquest o l’altre estava dinant
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Columnes,Se va solsint
Brossa, brutícia, fem i disrupcions culturals
14 de setembre de 2024
Va haver-hi un temps en que la brutícia generada era una font de riquesa i fertilitat. Un temps en que les gallines aixecaven los ulls esperançats cap als nostres culs que guaitaven pel forat de la comuna com si d’un deu ciclop, proveïdor de manà, es tractés. Un temps en que les escassíssimes restes de
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Se va solsint
Mitjans
18 de juliol de 2024
Qualsevol podria pensar que és paradoxal (ja estem, ja m’ha pegat lo sol al cap i no faig més que escriure paraules rares com si fos espavilat) que a un mitjà escriga una crítica als mitjans, però, en realitat, no es tracta tant de fer una crítica a tots los mitjans, sinó, i per puntualitzar,
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Columnes,Se va solsint
Els mestres que van prometre el fracàs
17 de maig de 2024
// Patrici Barquín Em van néixer quan encara vivia aquell dictador cruel i capritxós, d’aspecte ridícul. Sí ja sé que dictador, cruel, capritxós i aspecte ridícul son una concatenació de redundàncies, però té la seua utilitat literària.
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Se va solsint
Inuits de fraga (I)
29 d'abril de 2024
// Patrici Barquín Diuen que els inuits diferencien fins a trenta tonalitats de blanc i, imagino, que tindran altres tantes adjectivacions per a descriure-les, tal i com ens passava a Fraga en la boira. La boira era una companya d’estació tan persistent que en un temps passat teníem la capacitat de percebre-la en una quantitat
Publicat a Esdeveniments
Etiquetat a Se va solsint
La terra
29 d'abril de 2024
// Patrici Barquín La terra, allò que tant si vols com si no, té la capacitat d’enganxar-se, d’agarrar-se de les formes més subtils i més persistents que puguem imaginar. Tant és així que només de mirar-la és capaç de ficar-se als ulls. Una simple volada d’aire i ja la tens allí empegada. N’hi ha prou
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Se va solsint
Pinus alepensis
28 d'abril de 2024
// Patrici Barquín Lo meu pare sempre s’ha pres les qüestions de la vida molt seriosament i, potser per això, té una sensibilitat desmesurada, si és que hi ha mesura capaç de quantificar la sensibilitat. I va ser eixa seriositat i eixa sensibilitat les que li van portar a plantar un arbre per cadascun dels
Publicat a Se va solsint
Etiquetat a Se va solsint