A fons
Pluja de mort a la Portellada
// Lluís Rajadell
El 26 de març de 1938 cinc avions italians al servei de Franco van llançar la seua càrrega de bombes sobre el poble. Van causar cinc morts entre els veïns. I no va ser l’únic bombardeig que va patir el lloc durant la Guerra Civil Josefina Rallo, una veïna de la Portellada, va veure a
LLEGIR-NE MÉS
«Els bolets tenen moltes propietats saludables… I a més estan molt bons!»
// Josep Espluga
Ferran Sánchez i Júlia Terés, de La Mandraula La Mandraula és un projecte de producció i comercialització de fongs (bolets) impulsat per Ferran Sánchez i Júlia Terés, una jove parella instal·lada des de fa pocs anys a Estopanyà (Baixa Ribagorça). Amb la seua iniciativa no només han generat un projecte vital personal, sinó que contribueixen
LLEGIR-NE MÉS
Un semidéu solcant el Cinca
// Quim Gibert
El 27 de març de 1938 Agustín Muñoz Grandes (Madrid, 1896-1970), al capdavant de legionaris espanyols i d’estols marroquins, va travessar el Cinca, amb la barca de transport que enllaçava Torrent, Baix Cinca, amb Massalcoreig, Segrià. L’ocupació militar de la Catalunya del president Companys, per part dels insurrectes generals, havia començat. La línia de combat
LLEGIR-NE MÉS
L’efímera biblioteca de lo Llangost
// Quim Gibert
Josep De Dios Amill (Fraga, 1910-2002), lo Llangost, el primer bibliotecari i arxiver del Baix Cinca, Joan Surroca Sisó, Antònio Castañ Gómez i l’historiador Quim Salleras Clarió, la tercera setmana d’agost de 1994, es van atansar cap a San Leonardo, un poblet de mala mort de la província de Sòria. Què se’ls hi havia perdut,
LLEGIR-NE MÉS
La mossa de la balconada
// Quim Gibert
Miquel Moixó es delia per ser capellà. Tothom estava convençut que era quelcom vocacional. Feia una bona temporada que es preparava a consciència en el Seminari de Lleida. Quan li quedaven dies per fer els vots canònics, un sector dels africanistes, uns generals tocats del bolet, emplaçats al Rif, es van rebel·lar contra la República
LLEGIR-NE MÉS
En un revolt del pont
// Quim Gibert
Una vintena de famílies republicanes de Peralta de la Sal es van estimar més abandonar cuitacorrents el poble quan les tropes franquistes, cap a la tardor de 1938, s’acostaven perillosament a l’Alta Llitera. Només travessar la frontera francoespanyola, a les darreries de gener de 1939, dones i homes foren separats, per indicació pel Cap d’estat
LLEGIR-NE MÉS
La intempestiva matinada de Faió
// Quim Gibert
«Si algú es va pensar que els rius i les muntanyes eren de tothom, anava ben distret. Els que s’ho van apropiar tot es presentaren el 1957 amb el nom d’ENHER.» Ho descriu així Francisco Carlos Solé Llop, un dels «veïns temorencs i incrèduls» del Faió (Baix Matarranya) de fa més de mig segle.
LLEGIR-NE MÉS
El jazz i la (mala) raça fragatina
// Quim Gibert
Silveri C. C. (Fraga, 1899), jaio d’Alfons G. C. (Terrassa, 1957), no tenia el més mínim interès a dedicar-se a la pagesia: «Era el segon de tres germans. Es va estimar més ser músic i trepitjar món.» A l’antic Cafè Josepet, en el Cegonyer, va fer la primera pela feinejant de cambrer. Fraga però se
LLEGIR-NE MÉS