Silveri C. C. (Fraga, 1899), jaio d’Alfons G. C. (Terrassa, 1957), no tenia el més mínim interès a dedicar-se a la pagesia: «Era el segon de tres germans. Es va estimar més ser músic i trepitjar món.» A l’antic Cafè Josepet, en el Cegonyer, va fer la primera pela feinejant de cambrer. Fraga però se li feia petita. Les recomanacions d’altres veïns de la Franja de Ponent, establerts a l’industrial Terrassa de les darreries del XIX, li van aplanar el camí de cara disposar d’un primer allotjament.
I és que va ser arribar i engranar: en el pròsper sector tèxtil terrassenc el van contractar. No va trigar massa la fragatina Miquela, la muller, a fer les maletes cap a Terrassa. I, llavors, van fixar residència al carrer de St. Llorenç, en el cor de la barriada dels vapors i d’unes factories que rutllaven a tot drap. No obstant això, el brogit, la fumera, la rutina… de les fàbriques se li feia carregós. Optar per fer-se barber va ser l’alternativa. I, en paral·lel, va iniciar els estudis de solfa. La música li tenia el cor robat. Silveri va seguir de prop l’aterratge del jazz a Barcelona, a ran de l’Exposició Internacional de 1929. El net Alfons diu que van ser molts els músics: «de cobles de sardanes i d’orquestres de ball que es van entusiasmar amb els nous ritmes americans: el jazz i el swing eren la música pop d’aquell temps.»
Les melodies de la dixieland van colpejar de valent en el Vallès. Tant és així que, entre egarencs de soca-rel i fragatins establerts a Terrassa, es van empescar la Katalan’s Jazz Orquestrina, en la qual Silveri s’hi lluïa amb el trombó de vares. Amb el retorn de molts fragatins, havent reflotat el poder adquisitiu, també es van endur cap a la Franja la Katalan’s Jazz. En aquesta segona etapa de l’orquestrina, composta per músics de Fraga, es van programar un fotimer de concerts al Baix Cinca. Si cap al 1915 el blues i el jazz dels sudistes afroamericans va enfilar cap a Chicago i Nova York (Cotton Club s’inaugura el 1920), al voltant de 1930 el blues i el jazz terrassenc van viatjar cap a Fraga.
Amb l’esclat de la guerra del 36, la FAI va col·lectivitzar les barberies. I, tres anys més tard, els franquistes el van depurar: li van prohibir tocar música a Terrassa, així com el van instar a anar-se’n de la ciutat. Haver format part d’una banda musical militar, entre les files republicanes, va ser el motiu per penalitzar-lo. Un pic acabat el conflicte bèl·lic, li fou retornada una caixeta de fusta amb tisores i un parell de màquines de tallar cabell.
El jaio Silveri i família es van traslladar a Blanes, cap el 1940, aprofitant que la SAFA ampliava les instal·lacions tèxtils. De Blanes estant, les autoritats de l’època no li van posar cap entrebanc per tocar en una cobla, la de Tossa de Mar, la vila del costat. Sonaven tan bé les tonades, que la cobla tossenca va ser triada per representar Coros y Danzas del Movimiento Nacional en una gira pel centre i sud d’Amèrica en dues ocasions.
El 1948 li fou comunicat que la punició havia prescrit: reestablir-se a la vella Egara i exercir-hi de músic era possible. No ho va dubtar. De seguida va ser admès al cos de bombers. I, de cara obtenir un sobresou, s’atansava a domicilis per a tallar el cabell. Alhora va ingressar a la banda municipal, de la qual n’havia estat un dels fundadors, com a solista del fiscorn principal. Alfons diu, que més que afecció, la música era per Silveri «una vocació i una manera de viure la vida, que es barrejava amb l’esperit aventurer.»
No oblidem que Manel Royes, de pare fragatí, va ser el primer batlle democràtic (1979-2002) de Terrassa. Que no hagués estat Royes qui va batejar, amb el nom de Fraga, un dels carrers de la ciutat. També Fraga dedica un carreró, en la Roqueta, a Terrassa.
Per bé que Silveri va esdevenir un “mala raça” adoptiu, mai va perdre el fil amb els familiars i els amics fragatins. Alfons assenyala que a Terrassa va desenvolupar una carrera musical que a Fraga difícilment hauria estat possible.
