XI Campus de música tradicional EBREFOLK

Col·labora

Pots col·laborar econòmicament subscrivint-te a Temps de Franja. Rebràs a la teua bústia els 4 números en paper (gener, abril, juliol i novembre) amb els suplements Styli locus (gener i juliol) i Temps d’Escola (abril i novembre). També rebràs el butlletí digital.

Pots contribuir amb una aportació puntual o periòdica per a fer possible aquest mitjà de comunicació.

També estem oberts a publicar les notícies, articles i imatges relacionats amb el nostre territori. El consell editorial estudia tots els materials rebuts per determinar-ne l’interès per als nostres lectors.

Omple el següent formulari i explica’ns quina o quines formes de col·laborar prefereixes. Ens posarem en contacte amb tu tan aviat com ens sigui possible

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

El “choricer”*

// Maite Moret

En la majoria dels estudis dedicats al domini geogràfic aragonès, les notícies que posseïm sobre els diminutius són força generals, no només per la diversitat de matisos que poden adquirir en aquesta àrea regional, sinó també respecte de les preferències davant les diferents variants. Predomina la idea que el sufix –ico, és el que gaudeix de més difusió, no només a la zona castellanoparlant, sinó també a la catalana (bonico, és general a tota la zona catalanoparlant, per exemple), excepte al nord d’Osca; tanmateix, hi ha d’altres que es conserven de manera més segura en la zona més septentrional de les tres províncies que constitueixen la regió, els resultats dels quals són –é, –et, –ete< -ittu, sufix que comparteixen català, aragonès i occità.

llegir-ne més

Columnes

Molí*

// Ramon Sistac

Molí és una paraula sense gaire morbo. És l’aparell que serveix per a moldre, ve del llatí MOLINU i es diu pràcticament igual en totes les llengües romàniques. Té, això sí, alguns sinònims, encara que parcials: tafona s’usa a Mallorca per als d’oli, farinera pertot per als industrials de farina, batan per als de teixits, trull per als de vi i també per als d’oli. Els molins de la nostra terra solen ser d’aigua, encara que també n’hi havia «de sang» (de tracció humana o animal). A Camporrells, els recursos hídrics tradicionalment estaven sobreexplotats amb tres molins i uns batans.

llegir-ne més

Cultura

Severina o la fi de la innocència

// Màrio Sasot

En els darrers anys han sorgit del món editorial espanyol interessants llibres situats en el marc històric de la Guerra Civil, la immediata postguerra i la llarga angúnia del franquisme. Em venen, de sobte, al cap, la saga de novel·les contemporànies de l’Almudena Grandes i, més recentment, l’última obra publicada d’Ignacio Martínez de Pisón, la magnífica Castillos de Fuego.

En ells, el lector pot “visualitzar” i sentir, en viu i en directe, com palpitava la vida de la gent en eixes èpoques a través de personatges ficticis o històrics, on els fets que protagonitzen són contats des de la perspectiva narrativa de la seua contemporaneïtat i la mateixa pertinença espacial i geogràfica.

Tanmateix, en la novel·la La mestra i la bèstia, de la Imma Monsó (Lleida,1959), els fets d’un temps obscur, amerat de foscors i de silencis com van ser els anys 40, 50 i 60 de la dictadura franquista, es van reflectint, molt a poc a poc, al llarg de la novel·la, en la mirada atònita, despistada, de vegades absent i contradictòria de la protagonista, davant una realitat que no aconsegueix abastar, que la supera.

llegir-ne més

Opinió

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

llegir-ne més

Es venia terreny*

// Vicent Pallarés Pascual

Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos, finalment, no es va edificar res. Em va venir al cap tots aquells anys enrere en què aquella obsessió per construir va arribar als nostres pobles i ciutats. Pensava en tots els canvis ocorreguts fins ara.

Un sector important de l’economia, com ha estat l’agricultura, des de la dècada dels 90 ha sofert una davallada. Les collites s’han pagat cada vegada menys, i moltes finques s’han deixat perdre en els darrers anys, ja que alguns eren minifundis dedicats generalment a la producció de fruita seca, poc rendibles, que es van anar abandonant.

llegir-ne més

Territoris

Exposició d’homenatge a Goya

// Redacció

El 20 de juny es va inaugurar una exposició en homenatge a Francisco de Goya, amb comentaris de les seves obres més destacades i detalls artístics amb referència al pintor realitzats per membres de l’associació.

llegir-ne més

Publicitat