El proppassat 22 d’abril del present any a les Corts d’Aragó els grups polítics del PP i Vox es van avenir en un acord que proposa «liberar de la imposición del catalán en la Franja de Aragón» i, al mateix temps, volen eliminar l’Institut Aragonès del Català i el nom de la llengua catalana de la Llei de Patrimoni Cultural d’Aragó.
Què preteneven les dues formacions polítiques? A finals del segle XX parlar del tema lingüístic català a Aragó propiciava certa polèmica política. I ara, per les paraules expressades, es posa de manifest que no es vol reconèixer la llengua materna catalana dels habitants de la Franja d’Aragó.
Moltes entitats i mitjans de comunicació s’han fet ressò d’aquesta mala notícia per al conjunt de catalanoparlants aragonesos de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp, el Baix Aragó i el Matarranya.
Si repassem la Constitució Espanyola sobre els drets lingüístics a l’Article 3 diu: “2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts. 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció»; i en el Títol VIII, a l’Article 148 diu a l’apartat 1.17a «Les comunitats autònomes podran assumir competències en les matèries següents: El foment de l’ensenyament de la llengua de la Comunitat Autònoma”.
La UNESCO en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics defineix el concepte de llengua pròpia i els drets individuals i col·lectius sobre la llengua. El Consell d’Europa va aprovar la Carta en defensa de les llengües regionals i minoritàries l’any 1992. Un altre document prou important a nivell mundial és la Carta de la Terra del 2000 que en el seu 12è Principi diu «Eliminar la discriminació en totes les seues formes, tals com… l’idioma…». Tant el català com l’aragonès no són reconeguts com a llengües oficials en la Llei de llengües de 2013, que diu: “les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”.
A causa d’aquest anunci del govern del PP i VOX d’Aragó, es va fer viral un arxiu digital on Jorge Pueyo, parlamentari aragonès, desmentia la barbàrie de dir que el català s’imposa a una part d’Aragó i remetia als polítics a escoltar les paraules d’un historiador i arxiver com és Guillermo Tomás Faci, que explica com Pere IV el Cerimoniós inaugurava les Corts d’Aragó en llengua catalana i el seu fill va intervenir en llengua aragonesa i s’enteneven.
Recentment, Iniciativa Cultural de la Franja ha emès un comunicat en defensa del català a la Franja d’Aragó, signat per tres entitats culturals de la Franja com són l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), el Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib), l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), i seguiran en la lluita, si cal.
A la Diputació de Lleida i a la Paeria de Lleida han aprovat una moció a favor de la llengua catalana a l’Aragó, amb els vots en contra de les formacions del PP i VOX.
A la realitat del dia a dia, mentrestant, continua el català de la Franja ignorat en instàncies oficials, absent en les retolacions toponímiques i a l’escola, etc.
Hi ha maneres de fer desaparèixer una llengua: no ensenyar-la. Això és el que passa als pobles de la Vall de l’Isàvena, on la seua llengua és la catalana, variant ribagorçà, i no s’ensenya a l’escola, només s’ensenyen el castellà i l’aragonès.
Relacionat amb això, últimament per les xarxes corren mapes lingüístics que mostren l’àrea de l’aragonès fins a la comarca de la Ribagorça oriental que és de parla catalana. Cal tenir present la història de les comarques aragoneses catalanoparlants. Es pot demostrar amb documents medievals, escrits en llatí amb frases en català, que era la llengua d’aquestes terres, sense imposició, era el seu idioma natural, i com diuen els lingüistes: abans d’escriure’s, les llengües es parlen oralment.
La nostra llengua catalana no és una imposició, és la que ham après a casa amb les nostres famílies, la que utilitzem al carrer amb els nostres amics i veïns, i ningú ens la pot usurpar ni eliminar!
Publicat a Temps de Franja n.170, juliol-agost 2026