Celebració i agraïment

Escrit per Marina d'Algars a 4 de setembre de 2026

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

// Marina d'Algars

Estam d’enhorabona. Roberto Albiac ha llegit la seua tesi doctoral en català a la Universitat de Saragossa amb la nota d’Excel·lent cum laude, la segona, la primera és de Maite Moret. Un reconeixement merescut a una investigació intensa sobre els parlars del Matarranya. Robert és una persona que ha treballat intensament sense deixar les classes de secundària com a professor ni l’ajut a la seua família en les feines intenses de l’agricultura com són la recollida d’ametlles o de les olives. Enhorabona, amic.

L’admirada Pepa Nogués, ha estat reconeguda amb el premi al professor més motivador d’Aragó en el marc del certamen literari AMIC-Ficcions 2026. Pepa és incansable, mereix aquest i d’altres premis. Temps al temps. Felicitats, benvolguda.

Avui m’he trobat amb una antiga companya d’escola a la plaça del Pilar i em diu: He estado en el Matarranya, i es verdad que hablan catalán, tenías razón. Volia plorar, em passo la vida justificant, explicant, l’obvi. En arribar a casa trobo un correu inesperat.  Penso que cal parlar-ne aquí. La Casa catalana de Saragossa des de fa 63 anys treballa en aquesta ciutat  per difondre la riquesa de la seua llengua i tradicions, comunes en molts aspectes a la nostra de la Franja. Segons paraules de la presidenta, Mireia Semis Ibars, són fidels al seu lema «Busquem allò que ens uneix». En aquest sentit, tenen el projecte  «Memòria en Femení», l’objectiu del qual és donar visibilitat i homenatjar a aquelles dones amb una trajectòria que ha enriquit la cultura recent. La Junta Directiva de la Casa catalana de Saragossa ha acordat atorgar el Premi de Reconeixement a la Trajectòria Cultural, Educativa i Literària, a qui escriu aquesta columna, en consideració a la destacada trajectòria en defensa del patrimoni lingüístic i de creació literària. Una sorpresa increïble. Mon pare em deia: Tu sembra que algú recollirà. Sembrar en un terreny àrid com és la ciutat on visc esgota. Avui m’han donat una espenta. Gràcies.


Publicat a Temps de Franja n.170, juliol-agost 2026

Etiquetat a