Viles i gents
L’«scroll» infinit de la vida*
Escrit per Carles Terès a 4 de juliol de 2025
De bon matí, falcilles arran de cara. Passen tan a prop, que el bategar de les ales em faria voleiar el cabell (si en tinguera). Poc després, el sol s’enfila a tot drap i el dia s’esborra de tanta calor. Miro l’era —que ja no ho és, d’era, tot i que ho era— coberta de
Publicat a Viles i gents
Figues*
Escrit per Estela Rius a 27 de juny de 2025
Anys enrere, a totes les cases, se fee lo que s’anomene una economia de subsistència. Pal consum familiar, pels secans i hortes se tenie diferents arbres dels que s’arroplegave lo fruit, que s’aguardave pa minja’l durant l’hivern: anous, armelles mollanes, aulives, mangranes, codonys pa fer codonyat, raïm pa minjar i pa fer mostillo, figues seques…
Publicat a Viles i gents
Trump i Musk: l’(ultr)actualització (II)*
Escrit per Natxo Sorolla a 15 de juny de 2025
Lo romanç entre Donald Trump i Elon Musk ha acabat com lo rosari de l’Aurora. Dient Trump que «La manera més fàcil d’estauviar diners al nostre pressupost és eliminar les subvencions i contractes governamentals a Elon».
Publicat a Viles i gents
Recuperar el rebost*
Escrit per Vicent Pallarés a 4 de juny de 2025
En una època on tot sembla dissenyat per a la immediatesa, les cases modernes han anat sacrificant espais essencials com el rebost.
Publicat a Viles i gents
El misteri de la morra*
Escrit per Lluís Rajadell a 28 de maig de 2025
“—Juguémoslo a la mora,” escriu l’escriptor mexicà Carlos Fuentes (ciutat de Panamà 1928-ciutat de Mèxic 2012) a la novel·la Terra nostra, una de les més importants de la literatura castellana moderna. I, a continuació, explica una jugada de morra —amb dos erres— entre dos personatges de la narració, Teodoro i Tiberio.
Publicat a Viles i gents
Edificis de pedra seca*
Escrit per Tomàs Bosque a 28 de maig de 2025
(Als 30 anys de Viles i gents) Al nostre terme de valls estretes i barrancs abans treballats, fora de les terres millors del costat del poble, que eren dels més rics, tot lo demés eren propietats molt menudes. Ben entafora del poble, teníem una vintena de corrals de bestiar, altres tants masos o masets en
Publicat a Viles i gents
La possibilitat de Déu*
Escrit per Carles Terès a 16 de maig de 2025
Aquests dies de conclave ma mare em va informar que, entre els cardenals, hi havia un vell conegut nostre —a banda de l’arquebisbe Omella, que és del poble—: Cristóbal López Romero. El vaig conèixer al grup d’esplai del Pont del Treball, a Sant Martí de Provençals, on molts dels monitors eren salesians jóvens i entusiastes.
Publicat a Viles i gents
Un dia sense llum*
Escrit per Estela Rius a 7 de maig de 2025
Lo dilluns de la setmana passada, quan ja portàvem un bon rato sense llum a causa de l’anomenat “apagón ibérico”, la bateria dels mòbils va començar a baixar —sense possibilitat de poder carregar-la— i lo cap a pensar en quan s’amagués lo sol —ai, què faríem sense llum!—, me va vindre una imatge al cap:
Publicat a Viles i gents