Viles i gents
Edificis de pedra seca*
Escrit per Tomàs Bosque a 28 de maig de 2025
(Als 30 anys de Viles i gents) Al nostre terme de valls estretes i barrancs abans treballats, fora de les terres millors del costat del poble, que eren dels més rics, tot lo demés eren propietats molt menudes. Ben entafora del poble, teníem una vintena de corrals de bestiar, altres tants masos o masets en
Publicat a Viles i gents
La possibilitat de Déu*
Escrit per carles teres a 16 de maig de 2025
Aquests dies de conclave ma mare em va informar que, entre els cardenals, hi havia un vell conegut nostre —a banda de l’arquebisbe Omella, que és del poble—: Cristóbal López Romero. El vaig conèixer al grup d’esplai del Pont del Treball, a Sant Martí de Provençals, on molts dels monitors eren salesians jóvens i entusiastes.
Publicat a Viles i gents
Un dia sense llum*
Escrit per Estela Rius a 7 de maig de 2025
Lo dilluns de la setmana passada, quan ja portàvem un bon rato sense llum a causa de l’anomenat “apagón ibérico”, la bateria dels mòbils va començar a baixar —sense possibilitat de poder carregar-la— i lo cap a pensar en quan s’amagués lo sol —ai, què faríem sense llum!—, me va vindre una imatge al cap:
Publicat a Viles i gents
Un Pedrís per a escoltar música*
Escrit per Lluís Rajadell a 30 d'abril de 2025
L’any passat l’hotel La Fàbrica de Solfa de Beseit va organitzar una xerrada amb Joaquín Rivero, de Vall-de-roures, per a donar a conèixer el seu paper com a referent musical de la comarca del Matarranya al cap del pub Pedrís els anys vuitanta.
Publicat a Viles i gents
De l’escriptura no es menja*
Escrit per Luismi Agud Sorli a 22 d'abril de 2025
Diu la gent que escriure és un acte de llibertat. Diuen que les paraules transformen societats, i poden operar com a motor d’un poble. Però tan prompte una persona es clava al gremi dels escriptors, s’adona d’una realitat molt diferent. Escriure no és un acte de llibertat, és un acte de resistència.
Publicat a Viles i gents
Tots los de la Torre (velilla)…*
Escrit per Redacció a 9 d'abril de 2025
El títol és el primer vers d’una cancioneta poca-solta que cantaven abans los jóvens de la Codonyera quan anaven un poc calents los domenges de vesprà, després de brenar a les bodegues, i se topetaven en algúns torredans que havien baixat de la seua vila a buscar-se nóvia al nostre lloc.
Publicat a Viles i gents
L’extremadreta (I)*
Escrit per Natxo Sorolla a 2 d'abril de 2025
En política s’entén que les posicions se mouen entre l’esquerra i la dreta. Una tradició que ve de la Revolució Francesa, en què a l’esquerra de l’Assemblea estaven los que demanaven canvis i més poder del poble, i a la dreta, els que defensaven la monarquia i l’ordre establert.
Publicat a Viles i gents
Com un rellotge*
Escrit per carles teres a 28 de març de 2025
Fa uns anys, les filles em van regalar un rellotge d’aquests que mesuren els batecs del cor, la distància recorreguda, les hores que dorms i un llarg etcètera. Al principi vaig fer una ganyota (interior, que no volia ser aixafaguitarres), ja que en tenia un que m’havia regalat la meua dona, vint-i-molts anys enrere, amb
Publicat a Viles i gents