El passat 6 d’agost es va fer la presentació pública del llibre San Esteban de Litera: Historia viva de la Villa y sus gentes. Es tracta d’un molt interessant llibre editat per l’ajuntament de la localitat i que ha estat coordinat per Víctor Bayona, Juan Rovira i Sergio Monzón. Els dos primers, membres de la junta directiva del Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT), s’han ocupat de coordinar els textos, mentre que el tercer, regidor de l’ajuntament de Sant Esteve de Llitera, s’ha encarregat de tota la part gràfica.
Des de fa un temps, la Cadena SER organitza una sèrie de debats i cròniques sobre la despoblació. Les dades mostren que Espanya ha duplicat la seua població durant els raders noranta anys, un període de temps en el que la província d’Osca ha perdut quasi vint-i-cinc mil habitants, i en el que la població espanyola s’ha concentrat en només un 30% del territori, deixant amplies zones quasi despoblades.
Recentment s’ha fet públic que els ajuntaments lliterans de Peralta de Calassanç i de Vencilló s’han acollit als ajuts del Programa de Foment de l’Habitatge oferts per la Diputació d’Osca, per tal de comprar cases per a posar en lloguer. Cal tenir present que un dels principals problemes del món rural és la manca d’habitatge per a les persones nouvingudes, cosa que genera moltes dificultats a l’hora de cobrir llocs de treball i també a les persones que pretenen ser emprenedors o auto-ocupar-se en un municipi petit. Curiosament, els nostres pobles tenen moltes cases buides, però els lloguers són quasi inexistents, cosa que suposa un obstacle per a moltes iniciatives econòmiques locals.
El Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) acaba de coeditar un llibre-disc titulat Música antigua tradicional en la comarca de la Litera, un volum coordinat per Arturo Palomares Puertas, important estudiós i intèrpret de la música local.
De l’època medieval i renaixentista, les músiques i cançons recuperades estan relacionades amb temes religiosos. Els testimonis musicals que han arribat fins a nosaltres de l’àmbit litúrgic són principalment misses cantades, mentre que les de l’àmbit paralitúrgic es tracta de cançons devotes que es cantaven fora de la cerimònia de la missa.
Malgrat els temps de pandèmia que encara patim, el Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) continua duent a terme una sèrie d’actuacions remarcables i molt d’agrair pel públic interessat en la nostra comarca. La nostra col·laboradora estel·lar Josefina Motis ja ha descrit en la pàgina del costat l’excel·lent llibre-disc sobre música antiga de la Llitera, una obra valenta i necessària, a més d’interessantíssima. Però hi ha més coses. Ací només voldria destacar tres de les raderes activitats que ha fet el CELLIT:
Recentment s’ha publicat un nou número de Littera, la revista editada pel Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT). Es tracta del número 6 i aporta informació especialitzada i inèdita sobre la comarca, referent a art religiós, història, sociologia, personatges, sense faltar estudis en profunditat d’actualitat. El nou número conté temes i autors de molt interès, cadascun d’ells tractat amb una extensió adequada i amb tota mena de detalls.
Sabeu què és un “forat de l’altre món”? Es tracta d’una esquerda a la roca de la serra que envolta Albelda, i diuen que, si hi tires una moneda, no sents com arriba al fons. És, de fet, el lloc mitològic de les albeldeses: totes sabem que estos forats existeixen, molts no n’han vist mai cap, i només qui és més expert sap quants n’hi ha i on són.
Amb al títol “Joventut díscola a Albelda al segle XVIII”, els investigadors del Centre d’Estudis Lliterans Silvia Isábal Mallén i Victor Bayona Vila han publicat un escrit a la secció “Historia de nuestra historia” de la revista comarcal Somos Litera, basat en documentació d’aquell temps.
La nostra web Temps de Franja utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.TancarVeure més informació
