Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

La joventut de la Llitera segons un estudi sociològic de Carmen Capdevila

// Josefina Motis

El passat 24 de novembre la sociòloga Carmen Capdevila va fer una xerrada a Binèfar sobre la joventut de la comarca de la Llitera. Va estar inspirada en un treball de recerca que va fer gràcies a la beca d’ajut per a joves universitaris convocada pel Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT). Va ser un extens treball publicat a la revista d’estudis comarcals, al número 6 de la revista Littera, i que es pot trobar en accés obert a la seva pagina web : “Jovenes en la comarca de La Litera; relaciones sociales y espectativas de futuro” .

En la seua recent xerrada basada en aquell treball, l’autora tracta de explorar les característiques de la joventut rural des de tres punts de vista. En primer lloc, des de la perspectiva de les seues expectatives laborals i professionals; en segon lloc, des del tipus de relacions que mantenen amb l’entorn social proper (amistats, familiars, comunitat); i, en tercer lloc, des de la percepció que el jovent té sobre la vida a la comarca.

La comarca de la Llitera té una sèrie de característiques, algunes pròpies i d’altres que compateix amb altres zones rurals. Carmen Capdevila va fer un meticulós estudi de les dades estadístiques de grups d’edat, de taxes de natalitat, etc., que compara amb les de la resta d’Aragó, i arriba a la conclusió que la Llitera és un territori amb un elevat grau de dinamisme.

Xerrada de Carmen Capdevila a Binèfar. / Pep Espluga

L’autora va posar de manifest que a la Llitera es detecta un alt grau de masculinització, així com uns importants fluxos migratoris i un procés de despoblament als pobles de la zona nord de la comarca. Els futurs escenaris d’emergència climàtica faran que s’hagi de prendre mesures per adaptar la societat local a un marc de sostenibilitat, cosa que atorgarà a la joventut un paper primordial.

Segons la sociòloga de Binèfar, el jovent de la Llitera percep la vida als pobles de la comarca com una cosa positiva, que els aporta qualitat de vida i els permet tenir cobertes les necessitats bàsiques. Una altra de les percepcions detectades és que els seus interessos no sempre estan representats en les programacions culturals de les institucions públiques comarcals. Els i les joves voldrien altres formes d’oci de d’oferta cultural. Es constata que les opcions d’oci en les zones rurals són més limitades pel que fa a l’oferta d’espectacles i de botigues. No passa el mateix amb els esdeveniments festius i celebracions diverses, que són molt variades i ben valorades. Es valora també molt bé la possibilitat de viure en un entorn natural poc contaminat i amb vegetació.

Carmen Capdevila va explicar també que els joves de la Llitera perceben que a la comarca hi ha moltes oportunitats laborals, sobretot en el sector agroindustrial, i distingeix dos tipus de persones joves: aquelles prioritzen el treballar a la comarca, i aquelles que prioritzen el formar-se a fora de la comarca. S’observa que molts d’aquests darrers marxen a estudiar i no tornen perquè pensen que la ciutat els dona més possibilitats de realització personal. Es detecta també una forta desigualtat de gènere, en el sentit que les dones joves tenen una visió més pessimista sobre les oportunitats laborals a la zona rural.

El ser de poble forma part de la identitat de la joventut rural que marca les relacions familiars, sentimentals i d’amistats. El grup, la colla, és una institució cabdal que ajuda a mantenir les relacions d’amistat al llarg del temps. Les tradicions marcades pel calendari, com les festes majors, pasqua o nadal, permeten mantenir un vincle amb el poble fins i tot amb les persones que viuen fora, que es troben en diverses dates del calendari anual i acumular vivències compartides. El ser rural dona una imatge d’una joventut dinàmica, que es mou entre els interessos i aspiracions individuals i les relacions comunitàries que ofereix el context del poble.

Carmen Capdevila planteja també els interrogants que s’obren davant les societats actuals, i que els nostres pobles haurien de saber com abordar: els reptes tecnològics de la societat digital, climàtics, econòmics, polítics, etc., i sobretot els canvis de formes de vida i l’arribada de la joventut immigrant. La ponent va animar al públic de la xerrada a pensar en com afrontar tots aquests reptes, que sens dubte comportaran uns canvis que faran que les nostres comarques siguen molt diferents en un futur.

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: