Esparpillant paraules
Primavera rondadora*
Escrit per Roberto Albiac a 13 de juliol de 2021
// Roberto Albiac Arribo a l’extrem de la foia, a la punta del tossal, m’assento damunt d’una roqueta imitant l’escultura d’aquell pensador rural que tenim a la vila. Miro aquella part del terme: la primavera rondadora ja no vol tardar i va prenyant los bancals vestint-los de colors blancs pels secans, morats pels regadius. Lo
Publicat a Esparpillant paraules
Un traguinyol de vi pa tot lo camí*
Escrit per Roberto Albiac a 12 de març de 2021
// Roberto Albiac Sic un d’eixos baixmatarranyencs de família llauradora que, per haver naixcut al setembre, solie passar part del seu dia doblat tallant entre vinyes, carrejant cabassos plens i si li tocave bufar alguna cosa aquelles hores no eren candeletes: o ere alguna vespa llaminera pel most, o algun dels dits pessigat per l’estirora.
Publicat a Esparpillant paraules
A remulla*
Escrit per Roberto Albiac a 26 de novembre de 2020
// Roberto Albiac Quan la nostàlgia decidix que el cap se fico a rememorar la infància, l’obra teatral que sol representar casi sempre té una escenografia fluvial: un riu, un toll, un assut… Escenes en què un pare explique als seus fills com embotir lo braç als forats per a pescar a maneta; peixos passats
Publicat a Esparpillant paraules
Moncada gargotejat
Escrit per Roberto Albiac a 29 de maig de 2020
// Roberto Abiac L’any 2014, avorrit de no poder exercir la docència a causa de les retallades, vaig decidir avançar aquell projecte que tenia pensat per a la meua jubilació com a “profe” de francès: ser filòleg, també, en la nostra llengua. Quan vaig arribar al “Cap i Casal” d’eixe país que tenim al sud
Publicat a Esparpillant paraules
Ara que fa 18 que en tinc 18*
Escrit per Roberto Albiac a 14 de maig de 2020
// Roberto Albiac L’orquesta toque un vals al Casino i les sabates remouen confeti mentres un jove mire, en un somriure còmplice, als ulls de la seua parella de ball. No és una parella qualsevol ja que, una majoria d’edat entarrere, ella lo va portar al món un dia en què ell va ser el
Publicat a Columnes,Esparpillant paraules
Entre olivers*
Escrit per Roberto Albiac a 20 de febrer de 2020
// Roberto Albiac Res no m’agrade tant com amerar d’oli empeltre la punta del pa del dia, transformada en clotxa. Eixa barra que, calenteta i torradeta, ha abandonat fa poc lo forn de llenya i acabe de cruixir, pel repiscó, a la part final del crestelló. Mosso llavons, orgullós, ensalivo l’oli nostre, en un producte
Publicat a Esparpillant paraules
L’estiu del salmó*
Escrit per Roberto Albiac a 1 de novembre de 2019
// Roberto Albiac No sé per què, durant los mesos d’estiu, la gent se sol metamorfosejar en animals: una bona part opte per l’esfardatxo i, de tantes hores al sol, acaben com a gambons; altres preferixen posar-se una clasca plena de fato a les costelles i anar a voltar com los caragols; a la meua
Publicat a Columnes,Esparpillant paraules