Diccionari per a poca-soltes
Olla
Escrit per Ramon Sistac a 4 de març de 2025
Paraula compartida amb el castellà olla, el gallec-portuguès olha i l’occità ola (pronunciat [úlo]). Del llatí ŌLLA, si ve les formes amb l simple (com l’occità o el francès antic) potser provenen de la forma vulgar ŌLA. En l’occità de la Vall d’Aran es dona un fenomen curiós: una olla és una ola ([úla]), però
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Codony
Escrit per Ramon Sistac a 3 de març de 2025
Fruit del codonyer, més o menys dit igual en tots els parlars catalans, tot i que a l’Empordà, on tenen el mal costum de posar cap per avall totes les vocals, en diuen codeny, i a terres d’Alacant, on ens mengen la –d-, cony. Ve del del grec κυδώνιον, a través del llatí cotoneu. El
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Pupitre
Escrit per Ramon Sistac a 27 de febrer de 2025
Confesso que és un mot de poc glamur: prové del francès pupitre, un préstec del llatí pulpitum. La paraula se’m fa lletja, però porta una enorme càrrega afectiva: la memòria de quan anàvem a estudi, de la infantesa en definitiva. Color verd tòxic i fusta asclada, taques de tinta i llapis espuntats, olors de brutícia
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Os (abans ós)
Escrit per Ramon Sistac a 29 d'abril de 2024
Os, ‘plantígrad’, ve del llatí ŬRSUS. Res a veure doncs amb el seu homònim gràfic os, ‘peça de l’esquelet dels vertebrats’, llatí ŎSSUM. Una homonímia provocada per l’actualització ortogràfica de 2017, que va reduir els accents diacrítics a 15 i que, segons alguns crítics amb la reforma, ha tingut com a conseqüència que milers de
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Escudella
Escrit per Ramon Sistac a 29 d'abril de 2024
Forma catalana del llatí SCUTĔLLA ‘tassa’, diminutiu de SCŬTRA ‘safata’. Com l’espanyol escudilla i l’aragonès escodiella és un cas típic de metonímia, tant freqüent amb els noms de plats: paella (d’arròs), olla (barrejada), cassola (de tros), caldereta (de peix), etc.; ja que, en origen, “escudella” designa el recipient però s’acaba aplicant a la sopa que
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Castrar
Escrit per Ramon Sistac a 29 d'abril de 2024
Castrar ve del llatí CASTRARE, i existeix en totes les llengües romàniques. Capar ve de capó, mentre que crestar segurament és la barreja entre la metàtesi «crestar» i l’etimologia popular «tallar la cresta», és a dir la virilitat. Si el capó és un gall, el crestó és un boc capat, i de carn ben fina.
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Torero
Escrit per Ramon Sistac a 28 d'abril de 2024
La persona que toreja, és a dir que lluita amb un toro segons unes regles i convencions. Torejador (com a Carmen de Bizet: Toréador, en garde! Toréador! Toréador!), sinònim, no es documenta en català fins al segle XVIII, i torejar i torero a la segona meitat del XIX. La cronologia els delata: tot i que
Publicat a Diccionari per a poca-soltes
Pintura
Escrit per Ramon Sistac a 25 d'abril de 2024
Del llatí pictura en totes les llengües romàniques: pittura, peinture, pictura… La lectura de La dona més pintada de Màrius Serra m’ha fet pensar que, de les arts majors, pintura i escultura són les més difícils de digerir. L’arquitectura és un servei col·lectiu, mentre que la música, que es compartia, ara també s’escolta individualment. Pel
Publicat a Diccionari per a poca-soltes