Se va solsint
És una lata
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Lo mite de l’Atrahasis explica que al principi de tot eren los mateixos déus los que treballaven, però farts d’excavar canals de reg, van decidir crear unes deïtats menors que treballessin per ells; ara bé, com que això del treballar és una lata, les deïtats, tot i ser menors, van a acabar
LLEGIR-NE MÉS
Al voltant de la intel·ligència artificial
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Des d’eix espai ocupat per eixa estrambòtica columna, ja he parlat d’allò anomenat algoritme, que feia que sorgissin finestres de publicitat anunciant que hi ha una colla de dones madures al meu carrer que volen tenir sexe amb mi. Òbviament, eix parany publicitari no té cap mena de sentit, si més no,
LLEGIR-NE MÉS
Sobre la realitat i l’electricitat
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Carlos Taibo, a les seues xerrades, cita a un autor francès, conservador, catòlic i monàrquic: Georges Bernanos, que va dir: «lo realisme és la bona consciència dels fills de puta, que afirmen que la realitat és aquesta i no podem evitar-la». Eixa cita, que pot parèixer tan dura, ve al cas degut
LLEGIR-NE MÉS
La petita mort
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín ¡Un moment! A veure si tenim una mica de tranquil·litat. Que teniu la ment molt bruta. Ni quan penso en muntar a cavall me ve al cap la pobra Caterina de Rússia, de la que si voleu algun dia en parlarem; ni quan parlo de la petita mort m’estic referint a aquell
LLEGIR-NE MÉS
De discoteques, Hefests i Afrodites
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín De tothom és sabut que les persones que col·laborem al Temps de Franja tenim una característica comuna que, a més a més, é compartida amb les persones que llegeixen el Temps de Franja. Sí, parlo de la bellesa; però no d’una bellesa qualsevulla, sinó d’aquella bellesa que de tant extrema fa mal
LLEGIR-NE MÉS
Tant’ amare, habib, tant’ amare
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Poc desprès de l’estrena de la cinta de Superman, va haver-hi una mena de «proto fake news», que afirmava que un xiquet, imbuït per la fantasia de la cinta, s’havia lligat un llençol a l’esquena i havia saltat per la finestra d’un gratacels, perquè pensava que podia volar. Lo mateix expliquen de
LLEGIR-NE MÉS
‘Los canons de Navarone’
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Los canons de Navarone és un tros de pel·lícula d’aquelles que vèiem la gent menuda, asseguts a la cuina, davant una tele en blanc i negre, mentre menjàvem una torrada de pa en oli i sucre (lo vi me donava cor agre). Com que se suposava que era una pel·lícula de guerra
LLEGIR-NE MÉSCartografia II
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Un amic, fa temps, me va parlar d’unes persones anomenades neorurals. Una gent que en un moment donat van decidir deixar-ho tot i anar a viure al camp una vida autosuficient, com la que expliquen als llibres. I per a ficar en marxa lo seu projecte de vida van optar per anar
LLEGIR-NE MÉS