Se va solsint
Solsint la despossessió… i la lleit
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Per a què el capitalisme i els estats moderns poguessin desenvolupar-se va ser imprescindible, entre altres factors, que anessin acompanyats de tot un procés de despossessió i repressió. Eixos processos, en diferents fórmules, van passar per la usurpació d’una bona part de les terres comunals per a convertir-les en terrenys d’ús i
LLEGIR-NE MÉS
Aigua tèbia
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Un any més, no m’haurà tocat la loteria i això m’haurà deixat com van quedar aquell grup de soldats que, carregats de ferralla, llances, escales i d’altra parafernàlia, van fer tard a l’assalt del castell. I com que van fer tard de tants estris com van haver de carregar, l’aigua bullint que
LLEGIR-NE MÉS
Joan Fuster i Gabriel Ferrater
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià Com el passat 2021, no voldria acabar aquest Anno Domini de 2022 sense fer esment al naixement, just ara fa un segle, de Joan Fuster a Sueca i de Gabriel Ferrater a Reus, dos escriptors que, d’una manera o d’una altra he admirat, i encara admiro. El primer, poeta precoç i irònic
LLEGIR-NE MÉS
Pastar fang
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Lo fang ha acompanyat a la humanitat al llarg de la seua història i, inclús, podríem dir que, anteriorment a la història de la humanitat, també la no humanitat ha tingut al fang com a company d’aventures i, concretament, lo fang pastat ha estat un company humil i inseparable de la espècie
LLEGIR-NE MÉS
Amor, una miqueta d’odi… I un cavall
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín No em sembla just encetar temes i deixar-los abandonats a la seua sort com qui abandona un gos al mig del bosc adés de vacances, o com qui abandona a una jaia a una benzinera. Per això he decidit recuperar a la pobra Caterina de Rússia que va quedar abandonada en mig
LLEGIR-NE MÉS
Solsint la guerra
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Ara que ja casi no està de moda parlar de guerra perquè, per algun incògnit motiu, les notícies són efímeres; em permetreu que dedica una part del meu temps a reflexionar-hi com si sabés de què estic parlant. Per començar he decidit ficar una paraula així de crua al títol: Guerra, res
LLEGIR-NE MÉS
Solsint la migdiada
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Quan era petit i d’això fa una pila d’anys, l’hora més temuda era l’hora de la migdiada, especialment a l’estiu. Perquè lamento comunicar que mai he tingut una vida de mem d’eixos de l’internet. Es a dir, allò de que adés un cap de família (fos lo que fos això) en un
LLEGIR-NE MÉS
Viure de les «paguetes»
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Com que veig que m’estic quedant enrere per culpa de la meua obsessió per l’estètica, l’ètica i la ruralitat, he pres la ferma decisió de parlar de l’actualitat més rabiosa. Bé, rabiosa en lo sentit de la ràbia que genera tenir tantíssim gandul vivint de les paguetes, mentre jo m’he de deixar
LLEGIR-NE MÉS