Columnes
Poetes del nord extrem de l’orient d’Al-Andalus*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià Ja fa set anys que el meu entranyable amic Berenguer de Mussots —sempre atent al passat islàmic del país— em va fer a mans el compendi antològic de poesia àrab Llibre de La Frontera, de Musa ibn al-Tubbi, en edició a cura del poeta i crític lleidatà Jaume Pont (Edicions Proa, Barcelona,
LLEGIR-NE MÉS
Toponimia popular, o no*
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià En el treball que ja fa força anys vaig dedicar a la toponímia del Poble vaig indicar que el ’Barranc d’Alcanyís’ es trobava (i es troba): “A l’esquerra de l’Ebre després de l’aiguabarreig amb el Segre. També conegut com el barranc de l’Arquet.
LLEGIR-NE MÉSBones festes, sense mòbil!*
// Marina d'Algars
//Marina d’Algars Estem tan acostumats a visualitzar imatges que duren segons en la pantalla de la tele i també en el cine d’acció que ens resulta difícil trobar la calma per a sentir emocions davant la lectura d’un llibre o simplement de contemplar amb calma una fotografia artística més enllà de les fotos de familiars
LLEGIR-NE MÉSDe la xafarderia histriònica al “Satisfayer”. Anàlisi electoral
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Hi havia un temps en que la xafarderia del poble se reunia en grups, bé a la fresca de la tardada d’estiu o bé agon al migdia acalentés lo sol d’hivern, ben definits i coneguts per tothom. A n’eixes reunions se tombava a ben pelat i repassat a mig poble.
LLEGIR-NE MÉSLlengua a l’estiu
// Francesc Ricart
// Francesc Ricart He estat a punt de titular l’article «Llengua a la fresca», però m’ha paregut massa frívol, a més de poc original… Reconec que l’origen de l’article pot ser «fràgil»: a les acaballes de l’estiu passejava per la pinada, a la vora de l’hospital de Fraga, i em va sorprendre veure-hi plaques identificadores
LLEGIR-NE MÉS
Lo xic ja treballa*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín —Lo xic ja treballa —me va dir la veïna només veure’m assentant a la terrassa d’aquell bar. La veritat, no vaig saber que dir. Lo xic era lo seu net que no tenia gaires més anys que jo i jo, ja portava uns quants anys d’acotxar lo llom. Ja sé que pensaràs
LLEGIR-NE MÉSAniko del clan Nogo*
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars Els nenets són un poble indígena minoritari del nord de Rússia que viuen als districtes autònoms de Nenètsia i Iamàlia on l’hivern dura nou mesos. Es dediquen a la pesca i al pasturatge nòmada de rens, cacen animals i aprofiten la seua pell. Parlen nenet, una de les llengües samoiedes, família de
LLEGIR-NE MÉSAlba*
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac Així com el poeta deia que “hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure”, també el lingüista podria dir que “hi ha paraules que són boniques perquè fan de bon dir”. Una d’estes podria ser alba (sovint pronunciada auba). Ens ve directament i sense més del llatí alba, i
LLEGIR-NE MÉS
