Aniko del clan Nogo*

// Marina d’Algars

Els nenets són un poble indígena minoritari del nord de Rússia que viuen als districtes autònoms de Nenètsia i Iamàlia on l’hivern dura nou mesos. Es dediquen a la pesca i al pasturatge nòmada de rens, cacen animals i aprofiten la seua pell. Parlen nenet, una de les llengües samoiedes, família de llengües parlada als dos vessants dels Urals a la part més septentrional d’Euràsia. S’estima que els seus parlants són unes 30.000 persones.

Aquesta petita introducció és imprescindible per entendre l’impacte emocional que m’ha produït la lectura del llibre editat per Gara d’Edizions: Aniko del clan Nogo. Musgo blanco. L’autora Anna Nerkagui és escriptora, novel·lista, i activista social dels nenets a Sibèria; nascuda l’any 1952 a una tenda de pell que el seu pare havia construït en una de les valls dels Urals polars. Era un 15 de desembre i els nenets acampaven durant les migracions anuals a la recerca de pastures. El sistema d’ensenyament escolar separa els infants de la seua família, de la terra natal i de la cultura pròpia i els porta a un internat situat lluny on es quedaran fins l’estiu per aprendre els continguts prescriptius segons el nivell educatiu.

L’obra és una inserció en una cultura mil·lenària (costums, valors, creences, formes de vida…) i planteja el drama de la protagonista que es troba davant el dilema de dos maneres de viure i de dos cultures molt diferents; entre els vincles emocionals d’una llengua materna que ningú no parla més enllà de la comunitat minoritària i la llengua de cultura que utilitza a l’internat; entre mantenir els costums, arrels o connectar-se al món global a través d’Internet, les noves tecnologies i les comoditats del progrés.

Què ens recorda aquesta història? Jo m’he vist en l’espill de la meua infància.

*Publicat a Temps de Franja n. 143, novembre 2019