Bones festes, sense mòbil!*
//Marina d’Algars
Estem tan acostumats a visualitzar imatges que duren segons en la pantalla de la tele i també en el cine d’acció que ens resulta difícil trobar la calma per a sentir emocions davant la lectura d’un llibre o simplement de contemplar amb calma una fotografia artística més enllà de les fotos de familiars o d’amics. Fins i tot, quan volen mantenir la imatge d’un esdeveniment ja no pensem com hem de fer la foto, no perdem temps en col·locar els protagonistes de la imatge d’una manera pensada, l’enquadrament i tot allò que converteix una foto en un record artístic perdurable es converteix en un objecte de consum ràpid. Normalment, agafem el mòbil i automàticament ens disposem a tirar una, dos, tres, quatre…fotos, sempre amb un per si de cas . I què passa? Que, més endavant, necessitem hores per a buidar les fotos i els vídeos a l’ordinador, o tenim el mòbil a punt de petar, les deixem guardades en carpetes, i ja està. Jo penso que l’hàbit, el mal hàbit, de tenir contínuament la tele engegada, donar respostes immediates als múltiples washaps que rebrem al llarg del dia, individuals i de grups, ens eduquen, constantment, la mirada vers una imatge en moviment i una atenció constant als estímuls visuals. No som conscients del mal ús, que diàriament estem fent, del mòbil com a finestra del món de Facebook, Twitter instal·lats en la nostra vida com a elements imprescindibles que s’han convertit en el nostre aliment diari. I ara, quan arriba Nadal, aprofitarem per comprar-nos l’últim model, més ràpid, amb més memòria, amb més de tot, moltes voltes funcions i característiques que no són necessàries en la nostra vida quotidiana. Em pregunto: Perquè hem caigut en esta i altres trampes del consum? Com és que ja no tenim àlbums familiars de paper? On són les fotos amb blanc i negre que donaven un tret de misteri als personatges, avui considerades com antigues? I les targetes de felicitacions nadalenques amb aquelles escenes de fantasia? Algunes persones diuen que són els joves i adolescents qui estan enganxats als mòbils, però senyores i senyors, observem quant de temps passem al dia amb la tele apagada, el mòbil amagat, amb una mica de silenci i calma. El silenci com el nostre aliat, l’acompanyant en el temps de lectura, de preparar el menjar, d’estar amb amigues i amics tranquil·lament conversant (mòbils apagats). Recuperar la calma, el silenci i la presència de qui estimem, és el meu desig per aquest Nadal.
Bones festes!
*Publicat a Temps de Franja n. 140, gener 2019
Tags: Entre dos aigües
Trackback des del seu lloc.
