Lo xic ja treballa*
// Patrici Barquín
—Lo xic ja treballa —me va dir la veïna només veure’m assentant a la terrassa d’aquell bar.
La veritat, no vaig saber que dir. Lo xic era lo seu net que no tenia gaires més anys que jo i jo, ja portava uns quants anys d’acotxar lo llom. Ja sé que pensaràs que com que no vaig estudiar massa vaig tindre que començar a treballar ben aviat, i tindràs raó, però lo “xic” encara va estudiar durant menys temps que jo. Vage, que lo “xic” en qüestió no sol era més gandul que el jeure, sinó que tenia una vida que transitava camins de delinqüència i clar, treballar en eixes circumstàncies és una gesta digna d’admiració, no com la resta de mortals que treballem així, sense grans pretensions.
L’aparició de les patents, tot i que n’hi ha que les situen a la Venècia de 1474, en realitat es tracta d’una mena de proto-patents que no van tenir cap mena de recorregut. Quan realment comencen a funcionar é en començar la Revolució Industrial acompanyada dels primers passos del capitalisme. Així trobem que quan algú inventava qualsevol ingeni que facilitava, sobretot, les feines a les fàbriques, ho patentava i començava a guanyar diners. També se comencen a patentar altra mena d’invents que serveixen pa curar malalties o pa facilitar-nos la vida, sigue perquè milloren la feina a casa o lo nostre benestar general. I eixos invents també aniran acompanyats de la seua patent corresponent.
Mos diuen que això de les patents é pa incentivar que los inventors inventin i pa que estiguin protegits amb los diners que poden cobrar per eixes invencions. Ara bé, si heu visitat algun museu arqueològic haureu pogut veure invents autènticament revolucionaris, tant revolucionaris que no han canviat en 5.000 anys. Eixades, hams, agulles, arracades, polseres, aladres, estris de tracció animal, espases, ganivets, estisores i un no acabar d’invencions exposades en vitrines i d’altres que no se poden exposar com la roda o lo foc. Pos bé, cap d’eixos invents va estar patentat, però no van parar de sorgir invents que servien a la comunitat, perquè l’única finalitat era millorar les condicions de vida col·lectives que, de retruc, també servien pa millorar les condicions de vida pròpies.
Hi ha excepcions d’inventors que no han volgut patentar determinants invents com Humphry Day que va inventar un llum que no explotava en contacte en lo gas de les mines i va veure que lo seu invent era tan bo pa millorar la vida dels miners que no ho va voler patentar, i clar, què va passar? Pos que va esdevenir una mena d’heroi, com lo net de la meua veïna: “lo xic ja treballa”.
Res, que això de les heroïcitats encara ho hem d’anar solsint.
*Publicat a Temps de Franja n. 143, novembre 2019
Tags: Se va solsint
Trackback des del seu lloc.
