Columnes
My generation
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Darrerament tinc una quimera que no em deixa viure, i és que anar sentint parlar a mon jaio està fent que no sosegue. Això podria deure’s a que mon jaio ja fa uns quants anys que no està entre nosaltres i qualsevol podria pensar que, si realment fos ell qui me parla,
LLEGIR-NE MÉS
Abocador i foc, una tragèdia
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars Era 14 de setembre de 1994, un incendi originat a l’abocador de Nonasp cremava amb força i les flames van afectar 5.175 hectàrees distribuïdes entre els termes municipals de Nonasp, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Riba-Roja d’Ebre.
LLEGIR-NE MÉS
La resposta aragonesa
// Lluís Rajadell
Per reivindicar-se aragonès als anys de la Transició calia rebutjar tot allò que vinguera o estiguera relacionat amb Catalunya, començant per la llengua. Així ere i, per desgràcia, encara ho és en gran mesura. Jo sempre havia parlat català amb mon pare, mos iaios i amb els veïns i amics del poble, Vall-de-roures.
LLEGIR-NE MÉS
“Verdolatria”
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Verdòlatra é lo que me podria definir com a persona. Suposo que si pregunteu a d’altres persones us faran altra mena de definicions com: poca solta, cap de suro, o qualsevol altra que trobaran més adient, però com que eixa columna l’escric jo, em permeto auto definir-me com vull.
LLEGIR-NE MÉS
El català, una llengua Guadiana*
// Màrio Sasot
Dos de les primeres coses que mon pare va fer la tardor de 1956, quan tota la família ens vam traslladar a viure de Saidí a Saragossa, van ser: subscriure’s al diari Amanecer (órgano del Movimiento) i fer-se soci de la Casa Catalana. Això volia dir que mon pare tenia molt clares dos coses: la
LLEGIR-NE MÉS
L’avanç del Jägermeister*
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín 80.000 fascistes munten una mena de desfilada de la victòria pel centre de Roma, mentre arriba aquella hora de la nit en que tot se torna una mica surrealista, especialment als bars, i això va passar a eixa hora maleïda.
LLEGIR-NE MÉS
Flamenc*
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac bàsicament, perquè és extraordinàriament polisèmica; és a dir, que té un tarter de significats que, encara que potser tenen alguna relació entre ells, són molt diferents. De fet, ni tan sols tenim gaire clar si, des del punt de vista del seu origen, és una paraula o en són dues de diferents.
LLEGIR-NE MÉS
«Querida abuela»
// Carles Terès
Així, amb un “Querida abuela”, començava les cartes que li enviava a la iaia Rosario de Queretes. Però va arribar un dia que vaig sentir que aquella “abuela” no era ma iaia, ni jo el “nieto” que signava. Fins allavons només havia escrit en castellà; i haig de dir que treia notes molt altes en
LLEGIR-NE MÉS