Columnes
Matxisme versus masclisme
// Esteve Betrià
// Esteve Betrià Fa una pila d’anys vaig llegir (potser al desaparegut setmanari El Món (1981-1988)) una col·laboració de caràcter lingüisticoideològic de l’escriptora Marta Pessarrodona en la que s’apuntava que la gran majoria –per no dir la totalitat– de les llengües del nostre context cultural occidental, si més no, empraven –empren– mots inspirats directament i
LLEGIR-NE MÉS
Del no res al principi de la normalitat (Apunts per una autobiografia lingüística)
// Antoni Bengochea
Xapurriau. Aquella paraulota sempre em resultava sospitosa. De menut reconec qu’alguna vegada l’esmentava, però sempre era per evitar soltar allò que tothom deia (i encara diu) i que em resultava tan llarg, confús i fastigós: “la nostra llengua és una mescla (ara m’agrada dir més barreja) de català, valencià, tortosí, aragonès, castellà, etc.”. La clau
LLEGIR-NE MÉS
Paraula
// Ramon Sistac
// Ramon Sistac In principio erat Verbum (Έη αρχή ήν ο Λογός, ‘al començament existia la Paraula’). “Paraula”, tanmateix, no ve pas del llatí VERBUM, sinó de PARABOLA. Paraula de Déu. Paraula d’honor. Paraula d’escolta (de ‘boy scout’). Paraula d’amic. T’agafo per la paraula. És un home/dona de paraula. Ni una paraula de més! Dir
LLEGIR-NE MÉS
Feudalisme
// Marina d'Algars
// Marina d’Algars El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l’Edat Mitjana a Europa. La societat estava estructurada en diferents estaments. Gràficament es pot representar amb una piràmide dividida en tres parts. A la punta o vèrtex estaria el rei, continuant cap a la base els nobles, el
LLEGIR-NE MÉS
L’home de fraganyó
// Patrici Barquín
// Parici Barquín Va passar. Juro que no ho he somiat. Va passar i, a més a més, va passar durant un concert de “Los Trogloditas”. Ni en los meus somnis més humits podria haver arribat a imaginar una conversa de tal envergadura a un concert de “Los Trogloditas”, i és que, a camins, la
LLEGIR-NE MÉS
Debut canareu
// Roberto Albiac
A finals d’octubre del 2009, uns dies després de la mort del meu iaio patern, me van picar al mòbil des de Tortosa: “És vostè Roberto Albiac? Mire, que no trobem professors en experiència docent a la nostra llista per a cobrir una substitució de francès, que li importaria debutar demà a l’Institut Sòl de
LLEGIR-NE MÉS
Jo no parlo chapurriau
// Redacció
// Ana Soriano Barberán Vaig nàixer a Vall-de-roures el 1955 i vaig anar al col·legi de les monges fins els 12 anys, que vaig anar interna a Alcanyís. En aquella època, estave mal vist parlar la nostra llengua; sovint, si mos sentien, aquelles santes dones saltaven: “¡Hablad cristiano!”. Jo, innocent, pensava que els que parlaven
LLEGIR-NE MÉS
Lletania del bon barbut
// Patrici Barquín
// Patrici Barquín Òstic tu, sembla mentida a quina velocitat passa lo temps. Fa dos dies estàvem a l’estiu i ara, sense més ni més, ja estem abandonant los bons propòsits de començament de curs. Vull dir que, desprès d’acabades les vacances, a un li entra un no sé què de voler canviar de vida
LLEGIR-NE MÉS