Gran Recapte 2018

Matxisme versus masclisme

// Esteve Betrià

Fa una pila d’anys vaig llegir (potser al desaparegut setmanari El Món (1981-1988)) una col·laboració de caràcter lingüisticoideològic de l’escriptora Marta Pessarrodona en la que s’apuntava que la gran majoria –per no dir la totalitat– de les llengües del nostre context cultural occidental, si més no, empraven –empren– mots inspirats directament i formal en l’espanyol macho, i en el seu derivat machismo, per a descriure l’actitud que mantenen certs sectors de la societat d’atribuir als hòmens una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones; i això deu ésser així perquè al nord dels Pirineus i del riu Grande es deu tenir la impressió que és en el món hispanòfon (en el peninsular i en el de l’altra banda de l’Atlàntic) on aquesta actitud es manifesta amb una remarcable intensitat.
Dic la major part de les llengües europees perquè els ibèrics catalanoparlants (a causa dels mateixos escrúpols lingüístics que mostren els occitanoparlants respecte al mot francès chauffeur –emprat, més en el passat que en l’actualitat, en la major part de llengües europees de fora de l’Estat francès per referir-se a la persona que té per ofici conduir automòbils– li fan correspondre l’occità calfaire; o quan els catalanoparlants de la Catalunya del Nord tradueixen el mot francès comité com a comitat per referir-se a un grup de persones elegides o nomenades per un partit o un col·lectiu per constituir una junta amb unes atribucions determinades) emprem, sobretot en àmbits formals, el mot ‘masclisme’, fent, al nostre entendre (meu i de la Marta Pessarrodona, si més no) d’aquesta manera una, diguem-ne, ultratraducció del mot castellà machismo.
Potser és l’hora –si volem una llengua sense excessives servituds– de seguir l’exemple de la resta de llengües europees i simplement adaptar formalment els macho i machismo espanyols al català i, per tant, recollir en els nostres diccionaris les formes ‘matxo’ i ‘matxisme’ amb el mateix significat que trobem en els diccionaris de la resta de llengües europees.
O potser no, perquè havia oblidat apuntar que l’única –pel que sé– llengua europea, a més del català, que en lloc de fer una adaptació formal fa una ‘ultratraducció’ conceptual dels mots espanyols macho i machismo és l’èuscar –si més no el peninsular. Tot plegat fa pensar que el masclisme/matxisme, més que una actitud especialment intensa en el món hispanòfon, és una actitud especialment intensa en les diferents societats de la península Ibèrica, i illes adjacents, incloses la basca i la catalana. Ja sabeu, som ibèrics, mascles i en ocasions cristians.

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags: ,

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: