Feudalisme

// Marina d’Algars

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l’Edat Mitjana a Europa. La societat estava estructurada en diferents estaments. Gràficament es pot representar amb una piràmide dividida en tres parts. A la punta o vèrtex estaria el rei, continuant cap a la base els nobles, el clero, i a la base, el poble, les classes populars, urbanes i pagesos. Com més a dalt es mira més privilegiats hi ha. Cada noble assolia el domini gairebé de totes les terres de la seva jurisdicció, els nobles acceptaven la primacia del rei mitjançant un pacte anomenat vassallatge. El règim social es basava en la confiscació dels beneficis, de l’excedent, del treball dels camperols mitjançant el vassallatge, relació de dependència amb el senyor feudal, i obtenien gratificacions: els feus.
Comença setembre. La realitat. Els somriures de les vacances cauen com les fulles dels arbres. Impera la consciència plena que ja no podem excedir-nos en les nostres despeses diàries: començament del curs escolar, el rebut de l’electricitat, de l’aigua, impostos municipals, assegurances diverses, pagament dels rebuts fraccionats durant el primer trimestre, etcètera.
La tardor m’enterra la fantasia de l’estiu. I més que mai, en trobar-me a la bústia de casa o a la llibreta bancària tants rebuts de pagaments diversos d’obligat compliment (no de les cervesetes extra a la terrassa d’un bar al poble), m’entra una fúria que en fa comparar els nostres tributs actuals ineludibles als propis d’un sistema feudal.
Qui són els nostres amos? Qui és al cap de la piràmide?
Podem dibuixar els esglaons més alts amb fantasmes ferrats de bitllets (a alguns se’ls hi veu la cara). La túnica blanca que els cobreix porta escrites paraules indesxifrables per als serfs: El Mercat, la crisi, les sancions, la cotització, l’aval, el banc, la borsa, les comissions, els impostos, els deutes… Els diaris alarmen: “L’FMI alerta que la guerra comercial llastra el creixement”. Senyor feudal, ens ofega i no ens protegeix: Mostri’ns la cara!

Publicat a Temps de Franja n. 139, novembre 2018