Gran Recapte 2018
Campus EbreFolk 2024 Móra d'Ebre

Author Archive

Se va solsint

Aigua tèbia

// Patrici Barquín

Un any més, no m’haurà tocat la loteria i això m’haurà deixat com van quedar aquell grup de soldats que, carregats de ferralla, llances, escales i d’altra parafernàlia, van fer tard a l’assalt del castell. I com que van fer tard de tants estris com van haver de carregar, l’aigua bullint que hauria d’estar bullint havia esdevingut aigua tèbia que va ser abocada sobre els assaltants en forma de dutxa relaxant. És a dir, que no em toqui la loteria, un any més, m’haurà caigut com una galleda d’aigua tèbia. Com a la majoria de les persones que ens veiem abocades a participar d’una travessa que no entenem i que ens manté

Continue Reading

Tribuna

Cartografia III

// Patrici Barquín

Gràcies, entre altres coses, al retrat meravellós que en va fer Blasco Ibáñez, tothom sap de què parlem si diem horta. No, no em refereixo a les històries truculentes que el bo de Vicent relatava al voltant de l’horta, sinó a l’horta com a paisatge. En qualsevol cas, una bona definició d’horta que fem a Fraga é aquella terra que rep l’aigua del riu, sigue a través de les seclles que van fer en temps dels àrabs o sigue a través del reg de tubs de pressió.

Continue Reading

Columnes

Pastar fang

// Patrici Barquín

Lo fang ha acompanyat a la humanitat al llarg de la seua història i, inclús, podríem dir que, anteriorment a la història de la humanitat, també la no humanitat ha tingut al fang com a company d’aventures i, concretament, lo fang pastat ha estat un company humil i inseparable de la espècie humana.

Continue Reading

Se va solsint

white horse near hay stack during day

Amor, una miqueta d’odi… I un cavall

// Patrici Barquín

No em sembla just encetar temes i deixar-los abandonats a la seua sort com qui abandona un gos al mig del bosc adés de vacances, o com qui abandona a una jaia a una benzinera. Per això he decidit recuperar a la pobra Caterina de Rússia que va quedar abandonada en mig d’una columna a la que tampoc no estava molt justificada la seua aparició. I, atès que Caterina era una amant excessiva, em permetràs que aprofiti per a detallar una petita part de les moltes formes d’amor:

Continue Reading

Se va solsint

exploded house in borodyanka

Solsint la guerra

// Patrici Barquín

Ara que ja casi no està de moda parlar de guerra perquè, per algun incògnit motiu, les notícies són efímeres; em permetreu que dedica una part del meu temps a reflexionar-hi com si sabés de què estic parlant.

Per començar he decidit ficar una paraula així de crua al títol: Guerra, res de conflicte armat, conflicte bèl·lic, ni collonades per l’estil: Guerra. Potser perquè vinc d’una època a la que el llenguatge cru, sense embuts i sense mesura era d’ús comú i utilitzar qualsevol altre era motiu de assenyalament i desconfiança; tot i que admeto que hi ha una majoria de persones que també venen d’aquell temps i son les culpables de la creació d’eixa neollengua, carregada d’eufemismes, que ens envolta i ens fa parèixer una mena d’unicorns roses que viuen a un món de fantasia… fins que fas una ullada i veus quina mena de món ens envolta.

Continue Reading

Columnes

Solsint la migdiada

// Patrici Barquín

Quan era petit i d’això fa una pila d’anys, l’hora més temuda era l’hora de la migdiada, especialment a l’estiu. Perquè lamento comunicar que mai he tingut una vida de mem d’eixos de l’internet. Es a dir, allò de que adés un cap de família (fos lo que fos això) en un sou mig comprava una casa, mantenia dona que no treballava (però, però, però… quines bestieses!) i una pila de fills, comprava un sis-cents, marxava de vacances amb la família i, fins i tot, arribava a comprar un apartament a la platja; no ho he vist en ma vida. Vaja que eixos mems pareixen més los premis grossos de l’1, 2, 3 o l’aparador de El Precio Justo que el recorregut econòmic d’una família del suposat desarrollismo, però no vull enfangar-me en això que després me fico fet una Tarasca.

Continue Reading

Se va solsint

girl with backpack near broken car ruins

Viure de les «paguetes»

// Patrici Barquín

Com que veig que m’estic quedant enrere per culpa de la meua obsessió per l’estètica, l’ètica i la ruralitat, he pres la ferma decisió de parlar de l’actualitat més rabiosa. Bé, rabiosa en lo sentit de la ràbia que genera tenir tantíssim gandul vivint de les paguetes, mentre jo m’he de deixar la pell escrivint eixes columnes en calçotets, prenent mil cafès i eufegant-me davall l’aire calent del ventilador. Digues que el sou s’ho val, però, clar, millor siria no haver de fer res i que l’Estat, en los quartos de tots, me mantingués com manté a tota eixa colla de vividors.

Continue Reading

Se va solsint

És una lata

// Patrici Barquín

Lo mite de l’Atrahasis explica que al principi de tot eren los mateixos déus los que treballaven, però farts d’excavar canals de reg, van decidir crear unes deïtats menors que treballessin per ells; ara bé, com que això del treballar és una lata, les deïtats, tot i ser menors, van a acabar rebel·lant-se contra los propis deus grossos i ganduls. Així que no va queda altre remei que celebrar un judici per a ficar ordre a tot aquell desgavell i mirar de resoldre el conflicte laboral. Els déus van accedir a les demandes de les deïtats i van crear als humans pa que treballessin per ells. I això no m’ho invento jo (siria incapaç), que ho explica el so antropòleg, lo David Graeber; i ho explica citant un llibre de Stephanie Dalley.

Continue Reading

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: